Una vegada es reuniren els arbres per elegir-se un rei i consagrar-lo. (Jt 9, 8 -15)
i van dir a l'olivera: Sigues tu la nostra reina!
L'olivera els contestà: ¿Renunciaré al meu oli, que honora Déu i els homes, per gronxar-me sobre els altres arbres?
Vine, sigues tu la nostra reina! Llavors els arbres van dir a la figuera:
La figuera els contestà: ¿Renunciaré a la meva dolçor i als meus fruits saborosos, per gronxar-me sobre els altres arbres?
Vine, sigues tu la nostra reina! Llavors els arbres van dir a la parra:
La parra els contestà: ¿Renunciaré al meu most, que alegra Déu i els homes, per gronxar-me sobre els altres arbres?
Llavors tots els arbres plegats van dir a l'arç: Vine, sigues tu el nostre rei!
L'arç contestar arbres: Si de bona fe voleu ungir-me rei vostre, veniu i aixoplugueu-vos a la meva ombra; va als
però si no és de bona fe, sortirà un foc de l'arç que consumirà els cedres del Líban.
Potser per això Ell ens digué: Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l’home, que no ha vingut a servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. (Mt 20, 21 -28)
Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu en companyia dels descreguts; estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia. Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: dóna fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge; duu a bon terme tot el que emprèn. (Sl 1, 1 -3)
És bo de lloar l'Altíssim, de cantar al teu nom, Senyor, de proclamar al matí el teu amor, i de nit la teva fidelitat, amb l'arpa de deu cordes i la lira, als acords d'interludis de cítara. Senyor, quin goig que em donen les teves gestes! Aclamo l'obra de les teves mans! Senyor, que en són, de grans, les teves obres, els teus designis, que en són, de profunds! Els ignorants els desconeixen, els insensats no els comprenen. Ni que els injustos creixin com l'herba, ni que arribin a florir els amics de males arts, acabaran destruïts per sempre més. Però tu, Senyor, ets excels per sempre! Els teus enemics, Senyor, els teus enemics desapareixeran, seran dispersats els amics de males arts. A mi, com als búfals, m'alces el front, i m'ungeixes amb oli novell. Puc mirar de fit a fit els meus contraris; dels malvats que s'aixequen contra mi, en sento parlar sense por. Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d'ufana i de vigor, per proclamar que és recte el Senyor, la meva roca, i que en ell no hi ha injustícia. (Sl 92)
Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Jo em mantinc en pau, Tinc l'ànima serena. Com un nen a la falda de la mare, així se sent la meva ànima. Israel, confia en el Senyor ara i per tots els segles. (Sl 131)
Скачать презентацию Una vegada es reuniren els arbres per elegir-se
3e7949413eeaf5b1aef42f8355bba12d.ppt