Per la PAU en record de RACHEL CORRIE

Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE

Fa pocs dies, a Gaza, ha mort una jove pacifista, Rachel Corrie de tan sols 23 anys. Era una estudiant de la Universitat d’Olympia a l’estat de Washington, i pertanyia al Moviment per la Justícia i la Pau. Junt amb la seva associació pacifista havia organitzat iniciatives en ocasió de l’aniversari de l’ 11 de setembre, en memòria de les víctimes del desastre i de la guerra d’Afganistan.

Aquest any la Rachel havia decidit passar de la teoria a l’acció, anant a Israel, on s’havia unit al grup palestí Moviment Internacional per la Solidaritat. Amb aquesta associació participava en accions per tal de bloquejar les excavadores israelianes, que sistemàticament enderroquen les cases dels que diuen que són terroristes i les dels seus familiars

Havia escrit als seus amics en diferents e-mails: “Enderroquen les cases encara que hi hagi gent a dins, no tenen cap mena de respecte per res ni per ningú. ”

El 15 de març en una acció a Rafah, a la frontera de Gaza, la Rachel es trobava amb els seus amics per a intentar oposar-se als enderrocaments. “Estava asseguda a la trajectòria del Bulldozer, el conductor la va veure, va continuar i l’hi va passar pel damunt” ha declarat Joseph Smith, militant pacifista americà.

“L’excavadora li va tirar terra al damunt i després la va esclafar” ha afegit Nicholas Dure, un altre company.

Els seus companys van provar d’aturar l’excavadora de totes maneres, i després van intentar d’ajudar-la, però ja no s’hi va poder fer res.

La Rachel Corrie, de només 23 anys, va morir mentre defensava, amb les seves idees i la seva pròpia vida, el dret dels ciutadans palestins a tenir un sostre i una terra.

Les autoritats israelianes han donat diverses versions dels fets, totes elles desmentint la documentació fotogràfica i la dels testimonis. La noia ha estat assassinada a sang freda i de forma bàrbara, mentre s’interposava de forma pacífica a la repressió sistemàtica que el govern de Sharon imposa als palestins. La Rachel i els seus companys, han denunciat: “cada dia desenes i desenes de cases són destruïdes a la frontera de Gaza, els bombardeigs han malmès els pous d’aigua potable als camps dels refugiats de Rafah i aquests no poden ser reparats pels treballadors palestins sense exposar-se a les bales israelianes.

Han estat moltes les iniciatives a Olympia (Washington) i a tots els Estats Units per a recordar la Rachel.

Feu arribar aquest document a tothom qui conegueu per tal que la mort de la Rachel no hagi estat en va.