Los clusters como herramienta de desarrollo regional Fundació

Скачать презентацию Los clusters como herramienta de desarrollo regional Fundació

e66125040dc2fa77132949a1d2bbfd7f.ppt

Количество слайдов: 115

Los clusters como herramienta de desarrollo regional Fundació Bosch i Gimpera 24 de noviembre de 2005 Jordi Fontrodona / Alberto Pezzi Observatori de Prospectiva Industrial Secretaria d’Indústria – Generalitat de Catalunya

Índex Primera parte 1. Que es un cluster: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) 2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi) Descanso Segunda parte 3. El mapeado de los Sistemas Productivos Locales Industriales en Cataluña (J. Fontrodona) 4. Consideraciones finales (A. Pezzi) 5. Ejercicio

Índex Primera parte 1. Que es un cluster: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona)

1. Què és un clúster: teoria i fonaments de les polítiques de desenvolupament basades en clústers

MARSHALL (1. 890) “en certs sectors manufacturers, els avantatges de producció a gran escala es poden aconseguir per l’aplec en un mateix districte d’un gran nombre de petits productors quan és possible subdividir el procés de fabricació en diverses fases i cadascuna d’aquestes pot ser realitzada amb la màxima economia en un establiment petit”

BECATTINI (1. 979) va observar que a Itàlia el desenvolupament es concentrava en alguns llocs, on grups de PIMES creixien en nombre i especialització amb una divisió del treball local cada vegada més articulada internament i al voltant de sectors manufacturers específics per a cada lloc i amb un fort arrelament local de l’empresariat, de la força de treball i de l’acció institucional a favor de la indústria. Eren els districtes industrials.

Michael E. Porter: “The competitive advantatge of nations” (1990) Perquè unes nacions són capaces d’aconseguir de forma sostinguda alts nivells de productivitat? No existeixen nacions universalment competitives 3 Sectors i empreses competitives tendeixen a concentrar-se Importància de l’entorn Cluster és un grup d’empreses interelacionades entre si i amb el seu entorn concentrades geogràficament

Els determinants de l’avantatge competitiu 1. Condicions dels factors - recursos humans - recursos físics - recursos de coneixement - capital - infraestructures 2. Condicions de la demanda - composició - magnitud i pautes de creixement - mecanismes de transmissió a l’estranger

3. Sectors afins i de suport - dónen accés ràpid i eficaç als inputs - proporcionen coordinació continuada - faciliten la innovació i el perfeccionament - indueixen nous sectors 4. Estratègia, estructura i rivalitat - metes que tracten d’assolir les empreses - motivació dels empleats - estructura empresarial - rivalitat

El diamant ESTRATÈGIA, ESTRUCTURA I RIVALITAT CONDICIONS DELS FACTORS CONDICIONS DE LA DEMANDA SECTORS AFINS I DE SUPORT “L’avantatge competitiu sostingut en un sector es deriva de la interacció autoreforçant dels determinants”

El sistema de Porter complet CASUALITAT ESTRATÈGIA, ESTRUCTURA I RIVALITAT CONDICIONS DELS FACTORS CONDICIONS DE LA DEMANDA SECTORS AFINS I DE SUPORT GOVERN

“L’avantatge competitiu emergeix com a conseqüència de la pressió, dels reptes i de l’adversitat, i molt rarament de la vida plàcida”

Paper del Govern millorar el diamant Condicions dels factors Condicions de la demanda Sectors relacionats i de suport educació i formació tecnologia adequada informació infraestructures reglamentació exigent estimular la demanda avançada millorar la informació del comprador creació d’agrupaments empresarials Estratègia, estructura i rivalitat foment de la internacionalització defensa de la competència foment de la cooperació suport a la creació d’empreses

Política industrial clàssica Política basada en clusters Vol determinades indústries Tots els clusters són bons Es centra en empreses autòctones Empreses nacionals i estrangeres Utilitza subvencions, crèdits, … Relaxa impediments i es centra en la productivitat i l’entorn Punt de vista nacional Punt de vista local distorsiona la competència millora la competència

Índex Primera parte 1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) 2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi): i. ii. iv. v. ¿Que entenem per iniciatives de clusters? Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al món Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions El “state of art” de les polítiques de clusters arreu del món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells

i. ¿Que entenem por polítiques de clusters? Per iniciatives de clusters entenem uns esforços organitzats que tenen com objectiu afavorir el creixement i millorar la competitivitat dels clusters en una regió involucrant empreses, governs i altres agents (*) The cluster initiative Greenbook, 2003

ii. ¿Que entenem por polítiques de clusters? Clusters i iniciatives de desenvolupament enfocades en microclusters a Catalunya PALLARS Turisme actiu LLEIDA Maquinària agrícola Materials construcció Elaboració fruita fresca ANOIA Pell Gènere de punt PIRINEU Elaboració lactis BAGES Filatura cotó GIRONA Càrnics Tecn Alimentaria VALLÈS Electrònica de consum Automoció Motocicletes PENEDES Packaging Vins i Cava CAMP DE TARRAGONA Química bàsica Oli d’oliva MONTSIÀ Moble domèstic LA BISBAL Ceràmica EMPORDA Suro MARESME Gènere de punt BARCELONA Farmàcia Cosmètica Turisme de ciutat Escoles de negoci

i. ¿Que entenem por polítiques de clusters? La competitivitat de l’empresa no depèn únicament de les seves dinàmiques internes sinó de l’entorn en el qual competeix

i. ¿Que entenem por polítiques de clusters? MAPA D’AGENTS DEL CLUSTER DE L’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA ASSOCIACIÓ AEPP MATÈRIA PRIMERA • Basf • Arcelor • Bayer • Dsm España. • Du Pont • G. E. Plas • Hoechst • Repsol • Targor • . . . ALTRES PROVEÏDORS (petites peces metàliques) RECICLATGE: ANARPLA (ARGESIP) ASSOCIACIONS CENTRES TÈCNICS • CEP • CCP • ANAIP • AIPC SEGON NIVELL • Multiplast • Moltec • Tecnoplàstic • Inteplast • Cinerplas • IPT • Molan Pino • . . . FABRICANTS DE MAQUINÀRIA • Mateu & Solé • Margarit • . . . • IMAPC ASSOCIACIONS • SERNAUTO • FARA PRIMER NIVELL MÒDULS/SISTEME S • VDO • Valeo • Magneti Marelli • Peguform • Dynamit Nobel • Pl. Omnium. • Ficosa • MAI COMPONENTS • . . . • Zanini • Trilla • . . . MOTLLISTES • Marés • Gamegam • Royas • Magroca • . . . • ASCAMM ASSOCIACIÓ ANFAC FABRICANTS • NISSAN • SEAT OPERADORS LOGÍSTICS • Exel Log. • . . . ENGINYERIES • Rücker • Mazel • Edag • . . . DISTRIBUIDORS CENTRES TÈCNICS I DE SUPORT • IDIADA • LGAI • CCQ NO S’ENTEN LA COMPETITIVITAT D’UNA EMPRESA AÏLLADA DEL SEU ENTORN

i. ¿Que entenem por polítiques de clusters? MAPA D’AGENTS DEL CLUSTER DE L’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA ASCAMM Proveïdors d’altres components normalitzats Altres agents: associacions sectorials i sindicats Clients: Proveïdors d’acer Motllistes i Matricers Proveïdors de maquines eines Automoció: - Proveïdors de 1 er nivell Electrònica de consum Packaging Altres OEMs

i. ¿Que entenem por polítiques de clusters? Por que es van escollir els clusters per treballar? Perquè són una REALITAT EXISTENT en el territori que permet ECONOMIES D’ESCALA en: Ø ENTENDRE el negoci i les seves problemàtiques (estratègia) ØACTUAR en un grup homogeni d’empreses facilitant el canvi EL CLUSTER ÉS LA UNITAT DE REFERÈNCIA PER REFORÇAR LA COMPETITIVITAT DE LES PIMES A NIVELL LOCAL

i. ¿Què entenem per polítiques de clusters? Algunes característiques de les iniciatives de clusters: n n n No hi ha un sol model ni una única metodologia: cada iniciativa és única Diferents objectius requereixen diferents metodologies i un diferent enfocament del treball Clusters madurs i emergents tenen reptes estratègics diferents Importància del “Learning by doing” i del benchmarking internacional. . . .

i. ¿Què entenem per polítiques de clusters? ¿és Catalunya l’únic lloc on s’han implementat polítiques de desenvolupament regional basades en clusters?

ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món CANADA • ONTARIO • QUEBEC USA • ARIZONA • CALIFORNIA • CONNECTICUT • LOUSIANA • MASSACHUSSETS • … MEXICO: -CHIHUAHUA -CAMPECHE --JALISCO UK • YORKSHIRE • SCOTLAND • WALES SWEDEN NORWAY DENMARK NETHERLANDS VALLONIE SPAIN: • CATALUNYA • BAQUE COUNTRY • VALENCIA • ANDALUSIA • ……. PORTUGAL GUATEMALA MOROCCO SAN SALVADOR NICARAGUA ARGENTINA: CORDOBA. . BRAZIL: • MINAIS GERAIS • PERNANBUCO ARGENTINA COLOMBIA VENEZUELA … AUSTRIA: RHÔNE-ALPES EMILIA-ROMAGNA SLOVENIA BULGARIA JORDAN INDIA TANZANIA JAPAN KAZAKSTHAN GEORGIA HONG KONG THAILAND SOUTH AFRICA AUSTRALIA • NGS • WA • c. AIRNS NEW ZEALAND

ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món … Moltes regions i països estan utilitzant metodologies basades en clusters en la implementació de polítiques industrials i per reforçar la competitivitat a nivell local UK UNIDO France OECD Australia US States

ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món Approx. over 600 recorded initiatives in over different countries and regions world-wide + Regions / countries with cluster-based Industrial politicies - Basque Country Scotland Arizona Catalonia Massachusetts Emilia. Romagna Toscana. . 1980 1992 Austria Jordan Mexico South- Africa. . New Zealand Costa Rica California. . 1997 Sweden Turkey Lituania Pakistan Kazakhstan Poland …. France Estonia Denmark Slovenia UK Minas Gerais. . . 2001 2003 2005

ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món Until 1990 Cluster-based initiatives especially in Northern Italy regions §ERVET cluster-based industrial services centers in Emilia. Romagna (ex. creation of CITER – knitwear industry in 1980) ‘ 90 Start of different clusterbased policies following the publication of “The Competitiveness Advantage of Nations”: § Identification of clusters (Colombia, Portugal, etc. ) § Implementation of clusterbased competitiveness reinforcement initiatives (Catalonia, Arizona, etc. ) § Consolidation of clusterbased IFC (Basque Country, Scotland, etc. ) XXI Century Clusters as a tool for organizing and structuring industrial and innovation policies (Slovenia, Sweden, etc. ) or designing a new framework for territorial development (France) First “global” projects on clusters: §Cluster Mapping Project - ISC §Cluster Competitiveness Report §Green book

ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món Cluster identification Initiatives in Europe NORWAY: 55 clusters UK: 154 potential clusters FINLAND : 9 clusters DENMARK: 9 clusters HOLLAND: 12 clusters FRANCE: 144 SPL (systemes productif locaux) BELGIUM: various clusters in the Flanders region PORTUGAL 33 clusters SPAIN: 6 -7 mapping initiatives at regional level (over 100 clusters identified) Catalonia cluster mapping in 2005 Source: Regional Clusters in Europe, Observatory of European SMEs, 2002, Internal analysis TCI, other national sources AUSTRIA: 16 industry clusters ITALY: 119 industrial districts

ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món Lithuania: Start of cluster policy in 2000 with the support of PHARE program (EU funded) 4 ongoing projects Scotland Start of cluster policy in 1992 Budget: > 30 M. € 12 mega-clusters Sweden Start of cluster policy in 2000 Vinnvaxt program with focus on R+D activities. Vastra Götaland: 11 cluster initiatives. Budget approx. 3 M. € for the whole program. France Start of cluster policy in 2000. Over 100 project launched. Budget: 3, 6 M. € Rhône-Alpes: 7 cluster initiatives carried out. Budget 0, 4 M. € per year. Catalonia Start of cluster policy in 1994 Over 20 clusters initiatives carried out Budget: approx. 0, 3 M. Euro per year Valencia Start of cluster policy in 1997 Over 10 clusters initiatives implemented Budget: approx. , 5 M. per year. Source: Internal analysis TCI, various Basque Country Austria: Start of cluster policy in 199798 16 clusters studied Budget: 27 M. € en 5 years Start of cluster policy in 1991 11 clusters studied Emilia-Romagna Start of cluster policy in the‘ 80 Over 20 clusters initiatives launched 8 services centers created Budget: 10 M. € Slovenia: Start of cluster policy in 1999 15 ongoing initiatives

ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món La prospectiva dels clusters: n n No només un instrument d’anàlisi També un mètode per a la política industrial: – estratègia de desenvolupament orientada al mercat – que fa trobar diferents agents – per intercanvi de coneixements

ii. Història i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu del món El rol canviant del govern: n n n Facilitador i catalitzador d’avantatges comparatius Estructures i incentius per eliminar imperfeccions de mercat D’intervenció directa a inducció indirecta Polítiques de desenvolupament basades en clusters Iniciador de diàleg i estimulador d’interacció

iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i region MULTI-COUNTRIES REGIONS NATIONS REGIONS / PROVINCES CITIES/ METROPOLITAN AREAS Central America Middle East Öresund region (Baltic south) Andorra Bolivia Bulgaria Canada Costa Rica Denmark El Salvador Slovenia Finland France Holland Israel Jordan Malaysia Morocco Mexico Norway New Zealand Portugal Arizona Basque Country California Catalonia Connecticut Chihuahua Emilia-Romagna Scotland Flanders Lombardy Massachusetts Minas Gerais Minnesota North Carolina Quebec Rhône Alpes Styria Valencia Västra Götaland Atlanta (US) Bogotá (COL) Charlotte (US) Christchurch (NZ) Düsseldorf (D) Long Island (US) Pittsburg (US) Rotterdam (NL) San Diego (US) Silicon Valley (US) Tampa (US) Wellington (NZ) Worcester (US) Hong Kong Source: Adapted and updated from M. E. Porter, 1998

iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i region ORGANIZATION TYPE OF INITIATIVE GEOGRAPHIC SCOPE (example) WORLD BANK National competitiveness plans Developing countries UNIDO Competitiveness reinforcement initiatives Networking Central America (Nicaragua, Mexico, Honduras) Northern Africa (Tunisia, Morocco) India OECD Research, promotion and diffusion LEED Program (Europe) EUROPEAN UNION Research, promotion and diffusion EU States, Central European States CEPAL Research and competitiveness reinforcement projects Latin American countries

iii. Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions European Commission, 2002 – Regional Clusters in Europe: n n n Report on 19 countries Different definitions of cluster (Porter, Rosenfeld, etc. ) Recognition of the importance of clusters as regional development tool Companies located within a cluster perform better respect to those working outside Clusters are a fertile ground for stimulating innovation Cluster policies: n n To support the growth of existing clusters To let know about the working of regional clusters Complete study: http: //www. europa. eu. int/comm/dgs/enterprise

Índex Primera parte 1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) 2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi): i. ii. iv. ¿Que entenem por iniciatives de clusters? Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al món Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook”

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” The cluster Initiatives Greenbook - - Encuesta a nivel mundial realizada en 2003 Primer trabajo de este tipo Mas de 500 iniciativas de clusters involucradas Equipo de trabajo dirigido por la Stockholm School of Economics y el Institute for Strategy and Competitiveness de la Harvard University Disponible online: http: //www. competitiveness. org/articleview/108/1/14/

El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Firm competitiveness is closely linked to cluster dynamics Static Dynamic and thin and deep cluster Low International High competitiveness Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www. cluster-research. org)

El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Cluster dynamics are complex Static cluster Dynamic cluster Isolated firms and lack of competition Local rivalry and international competition Lack of advanced suppliers Specialised, local suppliers Basic human capital Advanced training and scientific infrastructure Lack of trust and networks Highly developed social capital Few supporting institutions Advanced institutions for collaboration and CIs Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www. cluster-research. org)

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” The Cluster Initiative Performance Model (CIPM) is based on these concepts + CI ► Improved competitiveness Objectives Setting Performance Process Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www. cluster-research. org)

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” CIPM: Setting Many setting factors matter, e. g. : Government policies Local/regional influence Culture (e. g. trust) The strength of the diamond The strength of the cluster Objectives Setting Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www. cluster-research. org) Performance Process

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” CIPM: Objectives Common objectives Foster networks among people Establish networks among firms Promote innovation, new technologies Create brand for region Setting Promote expansion of existing firms Facilitate higher innovativeness Attract new firms and talent to region Promote exports from cluster Provide business assistance Assemble market intelligence Analyse technical trends Improve firms’ cluster Promote formation of spin-offs awareness Provide technical training Provide management training Diffuse technology within the Enhance production processes cluster Lobby government for Improve FDI incentives infrastructure Improve regulatory policy Provide incubator services Lobby for subsidies Study and analyse the cluster Co-ordinate purchasing Conduct private infrastructure Establish technical standards projects Produce reports about the Reduce competition in the cluster Rare objectives Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www. cluster-research. org) Performance Process

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” CIPM: Process matters: n Initiation and planning n Governance and financing n Scope of membership n Resources and facilitators n Building a framework and consensus n Reaching momentum Objectives Setting Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www. cluster-research. org) Performance Process

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Objectives CIPM: Process – the CI life cycle Setting Antecedence Formation CI Cluster-based IFC Time Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www. cluster-research. org) Performance Process

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” The Greenbook is based on more than 260 CIs around the world Case studies • Qualitative analysis • Some 20 cases The Global Cluster Initiative Survey • Quantitative analysis • Almost 250 CIs Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www. cluster-research. org)

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” There coverage is best in Europe, North America, New Zealand, Australia, and Japan 68 4 44 28 6 14 2 4 20 1 13 32 Source: The Cluster Initiatives Greenbook, 2003 (www. cluster-research. org)

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” 260 iniciatives de clusters analitzades (sobre un total de més de 500 identificades) Unicitat de cada iniciativa Promotors: 32% Governs 27% Indústria 35% els dos Finançament: 54% Governs 18% Indústria 25% els dos Forta concentració geogràfica de les empreses 89% dels clusters tenen dinamitzador Bons resultats. 95% de les iniciatives han millorat la competitivitat del cluster

iv. El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del“The Cluster Initiatives Greenbook” Follow-up del Cluster Initiatives Greenbook THE CLUSTER POLICIES WHITEBOOK Disponible online: http: //www. competitiveness. org/articleview/241/1/14/

Índex Primera parte 1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) 2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi): i. ii. iv. v. ¿Que entenem por iniciatives de clusters? Historia i tipus d’iniciatives enfocades en clusters arreu al món Els actors: organismes multilaterals, instituts de recerca, països i regions El “state of art” de les polítiques de clusters arreu al món: resultats del “The Cluster Initiatives Greenbook” Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells

Casos d’aplicació de polítiques de clusters a diferents nivells Itàlia – marc general n n Falta d’una política de clusters (distretti industriali) a nivell nacional Coneixement difós de les problemàtiques dels districtes per part dels empresaris i de la opinió pública en general Presència d’una organització de lobby (Club dei Distretti) a nivell estatal que reuneix més de 30 clusters i promou accions comunes Intent (parcialment frustrat) de definir els districtes per Llei

Cluster policies in Italy First Law on Industrial Districts issued in 1991), and revised on ’ 93, ’ 97 and ’ 99 aimed to identify the district in the different Regions. Main indicators for identifying districts (semplified): Index of manufacturing specialization (over 30%) Index of manufacturing entrepreneurship Productive specialization (on a sector or activity) SMEs on total sector

MAIN CLUSTERS IN ITALY ASSE SEMPIONE textile BIELLA wool OLGIATESE textile LUMEZZANE taps, valves, BOLOGNA motorcycles packaging CARRARA marble PRATO textile AREZZO jewelry BRIANZA furnitute CADORE CANTÙ COMO LECCO eyewear furniture silk metalworking PROVINCIA DI UDINE seats and tables ALTO LIVENZA furniture MONTEBELLUNA Sky boots Main Italian districts according : - worforce (>10. 000 employees) - turnover (>1. 000 milion EURO) - number companies(> 500) Source: CENSIS, 1998. VIII Forum dei localismi VICENZA CARPI jewelry textile SASSUOLO ceramic tiles PESARO kitchen FERMO ASCOLI-PICENO Footwear

MAIN CLUSTERS IN ITALY ASSE SEMPIONE tessile-abbigliamento BRIANZA legno-arredo CANTÙ mobili COMO LECCO seta metalmeccanico CADORE occhialeria PROVINCIA DI UDINE sedie e tavoli BIELLA lana OLGIATESE tessile-abbigliamento ALTO LIVENZA mobili 25 -35 % of Italian Manufacturing workforce LUMEZZANE rubinetteria-casalinghi BOLOGNA motociclette packaging VICENZA oreficeria CARPI maglieria 60 % of Manufacturing workforce in Veneto and 8 % in the South CARRARA marmo PRATO tessile MONTEBELLUNA scarponi da sci AREZZO orificeria Source: ISTAT. 1996 SASSUOLO ceramica industriale PESARO cucine FERMO ASCOLI-PICENO calzature

MAIN INDUSTRIAL DISTRICTS IN VENETO POSSAGNO roof tiles GREZZANA red marble ARZIGNANO tanned leather BUSSOLENGO footwear BOVOLONE - CEREA Furniture CADORE eyewear MONTEBELLUNA Sky boots BASSANO furnitue VICENZA jewelry MURANO glass RIVIERA DEL BRENTA footwear TURNOVER (Euro) > 1. 000 mil. 500 -1. 000 mil. < 500 mil NUMBER OF COMPANIES > 1000 100 -1000 less 100 SOURCE: CENSIS, CLUB DEI DISTRETTI INDUSTRIALI, CLUSTER COMPETITIVENESS

MAIN INDUSTRIAL DISTRICTS IN EMILIA-ROMAGNA PIACENZA tool machines REGGIO EMILIA machinery MIRANDOLA biomedical CARPI knitwear BOLOGNA motorcycles BOLOGNA packaging machinery RAVENNA : off-shore plants RAVENNA chenicals FUSIGNANO footwear SAN MAURO P. footwear PARMA meat processing PARMA food industry SASSUOLO tiles FAENZA-LUGO fruit juices FAENZA ceramic RIMINI funiture machinery FORLÌ furniture RIMINI-RICCIONE CESENA tourism food industry TURNOVER FATTURATO (Euro) > 1. 000 mil. 500 -1. 000 mil. < 500 mil NUMBER OF NUMERO DI IMPRESE COMPANIES > 1000 oltre 1000 100 -1000 less 100 fino a 100 SOURCE: CENSIS, CLUB DEI DISTRETTI INDUSTRIALI, CLUSTER COMPETITIVENESS

MAIN INDUSTRIAL DISTRICTS IN TUSCANY LUCCA olive oil LUCCA paper EMPOLI textile CARRARA marble PISTOIA cutting flower VALDIMIEVOLE footwear QUARRATA PRATO furniture textile CASTELFIORENTINO tanning, footwear AREZZO jewelry SANTA CROCE SULL’ARNO tanning POGGIBONSI furniture VAL D’ELSA textile SINALUNGA textile TURNOVER FATTURATO (Euro) > 1. 000 mil. 500 -1. 000 mil. < 500 mil NUMBER OF NUMERO DI IMPRESE COMPANIES > 1000 oltre 1000 100 -1000 less 100 fino a 100 SOURCE: CENSIS, CLUB DEI DISTRETTI INDUSTRIALI, CLUSTER COMPETITIVENESS

DISTRICTES INDUSTRIALS A ITÀLIA REGION ABRUZZO. . . CAMPANIA EMILIA-ROMAGNA FRIULI-V-GIULIA REGIONE ISTAT Taglia. Carne Sole 24 Ore CERIS 4 6 11 1 1 . . . . 7 4 6 1 2 24 18 9 3 10 3 11 4 2 10 2 2 . . . 21 42 15 11 25 16 14 4 . . . 24 9 . . . 7 19 30 6 4 4 2 5 4 1 34 21 9 9 57 87 4 LAZIO. . LOMBARDIA PIEMONTE. . . TOSCANA TRENTINO -ADIGE UMBRIA VENETO TOTAL Font: Rapport CNEL. 1997 82 199 187 . . . 10

A POSSIBLE CLASSIFICATION OF ITALIAN CLUSTER n Traditional industries n n Specialized business to business n n textile, footwear, furniture, jewelry, eyewear, machinery tools, packaging, plastics, . . Manufacturing suppliers clusters n OEM’s related ( motorcycles, automotive, home appliances, . . )

CHARACTERISTICS OF ITALIAN CLUSTER n CONCENTRATED IN TRADITIONAL INDUSTRIES n n textile, furniture, tiles, footwear, jewelry, . . . PRODUCTION PROCESS SHOULD BE SEPARABLE HIGH LEVEL OF SPECIALISATION WITHIN CLUSTER (CLUSTER VERTICAL INTEGRATION) n not (or few) economies of scale at company level MAINLY CREATED THROUGH SPIN-OFF PROCESS

CHARACTERISTICS OF ITALIAN CLUSTER n n n CROSS FERTILISATION THROUGH LABOUR FORCE SME´s AND FLEXIBILITY HIGH LEVEL OF COMPETITION WITHIN THE CLUSTER HIGH EXIT BARRIERS LOW COST OF TRANSACTION SENSE OF CLUSTER n n . . . common rules , values, . .

¿Com estan reaccionant els clusters davant d’aquest nou repte competitiu? Quina sostenibilitat té la producció manufacturera en els països avançats

ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA A NIVELL MUNDIAL: EXEMPLE DEL SECTOR DEL CALÇAT Itàlia (Veneto-Marche) Portugal EE. UU. (New England) • Disseny i marketing • Enfocament en segments com sabates esportives • Manufactura únicament en segment especials com producte fet a ma, etc. • Producció • Enfocament en series curtes de preu mitjà Espanya (Alacant) • Producció • Producte de preu mitjà • Disseny, marketing i producció d’alta gamma • Innovació de producte • Exportacions a tot el món Romania (Timisoara) • Producció de subsidiàries d’empreses italianes • Enfocament preu baix i mitjà Brasil (Sinos Valley) • OEMs locals • Productes de gamma mitjana • Exportacions al mercat de EE. UU. Xina • Presencia de OEMs • Enfocament segment baix pel mercat de EE. UU Vietnam / Indonèsia • Presencia de OEMs • Enfocament segment baix pel mercat europeu Font: adaptat des de Michael E. Porter, The Economic Performance of Regions, presentació a la VI conferencia anual del The Competitiveness Institute, Goteborg, setembre de 2003

EL CLUSTER DEL CALÇAT I ELS SECTORS AFINS A ITÀLIA I AL VENETO Riviera del Brenta Itàlia Calçat d’alt cost 960 empreses • Disseny, marketing i producció d’alta gamma • Innovació de producte • Exportacions a tot el món Montebelluna Verona Segment casual 670 empreses Arzignano Botes d'equí i d’esport 430 empreses 800 empreses Vigevano Valdimievole Lucca Santa Croce Calçat Pell – adobaria Font: Club dei Distretti Industriali, 2003, anàlisis pròpia Quota de producció a nivell mundial: 25% dels patins 50% botes de muntanya San Mauro Pascoli 65% dels descans Fusignano 75% botes d'equí 80% botes de Fermo motociclisme Solofra Barletta Casarano

MONTEBELLUNA FOOTWEAR CLUSTER PRESENT STRUCTURE OF THE VALUE SYSTEM DESIGN LOGISTICS PRODUCTION DISTRIBUTION

MONTEBELLUNA’S SATELLITE FOOTWEAR CLUSTER Timisoara Montebelluna

El cas de Timisoara a Romania: -més de 1. 000 empreses italianes (inversió de 50 M. de €) -forta especialització en el sector del calçat (100 unitats productives que pertanyen a unes 30 empreses) -4. 500 treballadors directes i uns 15. 000 indirectes - Facturació total: 150 M. € Fonts: Club dei Distretti, Centro Estero Camere di Commercio del Veneto, Fondazione Nord-Est

MONTEBELLUNA’S SATELLITE FOOTWEAR CLUSTER Cost of labor in Romania =1/5 of Italy

MONTEBELLUNA’S SATELLITE FOOTWEAR CLUSTER Activitat fetes en Timisoara Source: Il Sole 24 ore 1999

n. Factors que influeixen en la competitivitat de les empreses dins dels clusters n. Costs d’alguns factors productius n. Economies n. Creació d’escala i difusió de coneixement contextual i tàcit endògena de noves empreses (spin-offs) i atracció d’empreses de fora

Suport a la migració dels clusters Els clusters italians recolzats per diferents programes a nivell governatiu estan impulsant la internacionalització i la deslocalització d’una part de la seva cadena de valor n. No es tracta de reproduir un cluster en un altre país amb costos laborals més baixos sinó d’ajudar les empreses a fragmentar la seva cadena de valor de manera estratègica (deslocalitzant les activitats a menor valor afegit) però assegurant de mantenir els avantatges competitius claus dins del cluster d'origen. n. La deslocalització està recolzada per les associacions del cluster i per agents de suport (merchant banks especialitzades com Finest, agències governatives per la internacionalització com ICE, etc. ). La creació de clusters de suport deslocalizats es així una elecció estratègica que reforça als clusters locals i li permet un major enfocament en activitats d’alt valor afegit (I+D, disseny, marketing, serveis, etc. )

Enfocament dels clusters de Itàlia en els països del Est de Europa: Timisoara (Romania): calçat (mes de 100 empreses); Sofia-Plovdiv (Bulgària): tèxtil; Lipetsk (Rússia): electrodomèstics, Zàgreb (Croacia): fusta, etc. Samorin (Eslovàquia): mecànica

El mapeado de los Sistemas Productivos ÍNDEX Locales Industriales en Cataluña 1. Introducció / enfocament del treball 2. Metodologia 3. Els SPL de la indústria catalana 4. Casos/Fitxes SPL 5. Consideracions finals

1. Introducció

Introducció / enfocament del treball ELEMENTS DE LA POLITICA INDUSTRIAL REGIONAL BASADA EN DISTRICTES/CLÚSTERS La millora de l’entorn competitiu La delimitació territorial i productiva La promoció i millora de les relacions interempresarials La coordinació público-privada

Introducció / enfocament del treball Concentració geogràfica de companyies interconnectades, proveïdors especialitzats, empreses de serveis i institucions associades. (Institute for Strategy and Competitiveness - Harvard Business School)

Introducció / enfocament del treball Definició de clúster A cluster is a geographically proximate group of interconnected companies and associated institutions in a particular field, linked by commonalities and complementarities (Prof. Michael E. Porter – On Competition, 1998) Definició de districte industrial Il distretto industriale è definibile come un’entità socio-territoriale caratterizzata, dalla compresenza attiva, in un’area territoriale circoscritta, naturalisticamente e storicamente determinata, di una comunità di persone e di una popolazione di imprese industriali (Prof. Giacomo Becattini, 1991) Definició d’SPL Une organisation productive particulière localisée sur un territoire correspondant généralement à un bassin d'emploi. Cette organisation fonctionne comme un réseau d'interdépendances constituées d'unités productives ayant des activités similaires ou complémentaires qui se divisent le travail ("Les systèmes productifs locaux" – Datar, 2002)

Introducció / enfocament del treball CLÚSTERS/DISTRICTES/SPL Diferents denominacions del mateix fenomen: que empreses del mateix negoci tendeixen a concentrar-se geogràficament i a crear institucions especialitzades al seu voltant.

Introducció / enfocament del treball QUÈ ÉS IMPORTANT PER A LA POLÌTICA INDUSTRIAL? Que les economies estructurades en clústers / districtes /SPL: Incrementen la productivitat Milloren la capacitat d’innovació Estimulen la creació de noves empreses

Introducció / enfocament del treball Objectiu: • Identificar els sistemes productius locals oberts a la competència de la indústria catalana Justificació: • Prestació d’informació • Recomanació de la Comissió Europea • Contribució a la definició d’una política industrial regional Aclariments: - Aquest no és l’únic mapa possible - La indústria que no pertany a un SPL no és pitjor ni millor - Les empreses que formen part d’un SPL no són més importants per al país.

2. Metodologia

Metodologia ü A partir de les dades del Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC) ü S’han aplicat mètodes quantitatius ü. . i s’han incorporat informacions qualitatives d’experts sectorials i associacions empresarials

Metodologia ü Etapes de treball: Identificació negocis Del sector estadístic a la identificació dels negocis: § § Consulta experts Treball intern Indústries químiques (CCAE 24) 24. 1. Fabricació de producte químics bàsics Ø Química bàsica 24130 Fabricació de productes. . 24141 Fabricació de productes. . 24142 Fabricació d’altres. . Ø Química industrial 24. 2. Fabricació de plaquicides, . . . Ø Química de gran consum . . . 24. 3. Fabricació de pintures, etc. . 24. 4. Fabricació de productes farmacèutics, etc. Ø Farmàcia Ø Agroquímica

Metodologia ü Etapes de treball: Concentracions territorials Identificacions de les concentracions de negocis en el territori: § § Tractament de dades del REIC per comarca Identificació dels SPL

Metodologia ü Etapes de treball: Filtre Índex Depuració del SPL amb l’aplicació d’índexs § Índex d’especialització relativa > 1, 25 § Pes sobre el mateix segment a Catalunya > 15%; o bé pes sobre el conjunt de la indústria catalana > 0, 1% § Ocupació mínima: 500 treballadors

Metodologia ü Etapes de treball: Entrevistes Filtre qualitatiu per determinar la presència d’SPL: Entrevistes amb experts, associacions sectorials, etc. per a determinar: § § § El nivell de cooperació entre empreses (subcontractació, externalitats, etc. ) La presencia d’institucions i agents especialitzats L’obertura a la competència internacional

3. Els SPL de la indústria catalana

Els SPL de la indústria catalana 42 sistemes productius locals industrials 9. 000 establiments industrials (26% del total) 235. 000 treballadors (36% de l’ocupació industrial) 45. 000 MEUR de xifra de negoci (39% de la indústria) 10% del PIB de Catalunya

Els SPL de la indústria catalana

Els SPL més grans Els SPL de la indústria catalana Establiments SPL Territori 2. 680 1. 025 803 Productes metàl·lics Arts gràfiques i edició Productes de matèries plàstiques A. M. Barcelona i Catalunya central A. M. Barcelona Treballadors SPL Territori Productes metàl·lics Automoció Productes de matèries plàstiques A. M. Barcelona i Catalunya central C. I. Barcelona (8 comarques) A. M. Barcelona 39. 018 35. 188 28. 182 Xifra de negoci (MEUR) SPL Territori 9. 600 5. 600 4. 250 Automoció Química bàsica Productes metàl·lics C. I. Barcelona (8 comarques) Camp de Tarragona A. M. Barcelona i Catalunya central

Els SPL més petits Els SPL de la indústria catalana Establiments SPL Territori 11 22 23 Aigües minerals Filatura de cotó de recuperació Carrosseries Selva Garrotxa Selva Treballadors SPL Territori 500 Maquinària per a les indústries de l’alimentació Ceràmica decorativa Maquinària agrícola Vallès Occidental 579 615 Comarques del sud de Girona Comarques de Ponent Xifra de negoci (MEUR) SPL Territori 60 75 80 Ceràmica decorativa Maquinària agrícola Maquinària per a les indústries de l’alimentació Comarques del sud de Girona Comarques de Ponent Vallès Occidental

Els SPL de la indústria catalana Els SPL de major extensió Automoció Productes metàl·lics Oli d’oliva

Els SPL de la indústria catalana Alguns SPL municipals Pell grossa Carrosseries Igualada Arbúcies Joieria Barcelona

Els SPL de la indústria catalana Pes de la indústria dels SPL sobre el total de la indústria catalana

Els SPL de la indústria catalana El sector amb més SPL: tèxtil- confecció i pell

Els SPL de la indústria catalana El sector amb més establiments vinculats a SPL: Metal·lúrgia i i productes metàl·lics

Els SPL de la indústria catalana El sector amb més ocupació i facturació vinculats a SPL: materials de transport

Els SPL de la indústria catalana Nombre d’SPL a cada comarca

4. Casos/Fitxes SPL

Casos/Fitxes SPL Contingut fitxes: Dades principals (nombre d’empreses, treballadors i facturació) i índexs Orígens de l’SPL Relacions dels diferents agents Descripció del producte i de les principals fases de la cadena de valor Mapa geogràfic i dels agents (per sectors)

Casos/Fitxes SPL Mapa dels SPL del sector de maquinària i equips mecànics de Catalunya Proveïdors de components estàndard (motors, components elèctrics i Electrònics, plàstics i altres) Enginyeries Maquinària agrícola Maquinària per a la indústria tèxtil i de la confecció Maquinària de manipulació i elevació Maquinària per a les indústries de l’alimentació Fabricants de productes metàl·lics i productors d’acer Maquinària i equips d'envàs i d’embalatge Sector agrícola Fabricants del sector tèxtil i confecció Indústria en general Fabricants de productes de gran consum Associacions sectorials Centres tecnològics Centres educatius i de formació Ventilació i refrigeració Construcció Vàlvules i aixetes Motlles i matrius Màquina eina = Presència de sistema productiu local Empreses de tractaments superficials (cromat, etc. )

Casos/Fitxes SPL de motlles i matrius a l’àmbit metropolità de Barcelona Nom del sistema productiu local: Motlles i matrius a l’àmbit metropolità de Barcelona Localització: Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental Nombre d’establiments: 278 Nombre de treballadors: 3. 691 Facturació (estimada): 300 M€ Exportacions/producció (%): 15% Coeficient d’especialització: 1, 76 Pes sobre el sector (%): 82, 01 Pes sobre la indústria (%): 0, 62

Mapa dels SPL dels sectors tèxtil-confecció i pell de Catalunya Altres utilitzacions: tèxtil llar (30%) i usos industrials (15%) Casos/Fitxes SPL Altres proveïdors (botons, etiquetes, packaging, etc. ) Proveïdors fibres Teixits estrets distribució Confeccionistes Filadors i teixidors Filatura cotó de recuperació Fabricants gènere de punt Filadors per gènere de punt Fabricants de maquinaria tèxtil Franquícies Gran superfícies Adoberia pell Calçat i marroquineria Proveïdors productes químics Acabadors i tinters - ram de l’aigua Centres tècnics Tendes pròpies/ marca canal Detall independent Associacions i gremis Universitats i centres de formació

Casos/Fitxes SPL de la pell petita a Osona i al Vallès Oriental Nom del sistema productiu local: Pell petita a l’Osona i el Vallès Oriental Localització: Osona i Vallès Oriental Nombre d’establiments: 28 Nombre de treballadors: 1. 918 Facturació (estimada): 300 M€ Exportacions/producció (%): 65% Coeficient d’especialització: 3, 17 Pes sobre el sector (%): 34, 74 Pes sobre la indústria (%): 0, 16

Casos/Fitxes SPL Agents de l’SPL de l'adoberia de pell petita a Catalunya Magatzemistes Compradors Logística de Pells SAL E s c o r x a d o r s Associacions Unió d’adobadors CEC-FECUR Centre Tecnològic AIICA Calçat Curtidors Matèria Prima (Pell en brut) Recolectors Colomer Munmany SA La Doma SA de curtidos Genis Antel SA Curtidos Codina SA (. . . ) Ribera Adovinbe Font: elaboració pròpia a partir de dades del Libro Blanco sobre la curtición de la piel en España 2005 Productes Químics Confecció Goes SA Torras SA (. . . )

Índex Primera parte 1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) 2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi) Descanso Segunda parte 3. El mapeado de los Sistemas Productivos Locales en Cataluña (J. Fontrodona) 4. Consideraciones finales (A. Pezzi) 5.

Consideracions finals Consideraciones finales Els SPL representen una nova manera d'entendre l’economia des d’un punt de vista del negoci i no del sector estadístic El mapejat dels clústers d’una regió és, segons la UE, el primer pas per a la definició d’una política de clústers adient La competitivitat dels SPL no depèn del sector al qual pertanyen Els SPL permeten economies d’escala en les polítiques d’enfortiment de la competitivitat Els SPL creen vincles i interrelacions entre sectors diferentsi fomenten la innovació i la creació de noves empreses

Consideracions finals Consideraciones finales La funció de l’Administració és la de profunditzar en el coneixement dels SPL i del seu entorn així com millorar l'accés a la informació estratègica per competir per part de les empreses Els SPL representen un nou canal de diàleg entre les empreses i amb l’Administració basat en intentar resoldre problemàtiques concretes El teixit industrial català esta força “clusteritzat” i això representa una oportunitat tant per a l’Administració com per a les pròpies empreses

Consideraciones finales n Clusters are there despite we use it or not n Clusters offers tremendous advantages in implementing microeconomic policies n Clusters policies could be tailor made depending of the purpose of the policy makers n Different type of clusters (for level of development, industries, location, etc. ) needs different policies n Governent play an important role, but firms are the main cluster actors n Knowledge is essential for effective cluster initiatives n Clusters are a dynamic phenomenon: strategy on clusters need to be continuosly updated

Consideraciones finales RESULTATS POLITIQUES DE REFORÇAMENT DE LA COMPETITIVITAT ENFOCADES EN CLUSTER CANVI EN EL DIÀLEG ENTRE LES EMPRESES I L’ADMINISTRACIÓ AMB UN MILLOR ENFOC EN ELS PROBLEMES ESTRATÈGICS PEL GOVERN Millor enfocament de les accions de política indústria Economies d’escala en treballar amb petites i mitjanes empreses Identificació de les estratègies de futur en els diferents sectors PER LES EMPRESES Accés a informació estratègica sobre l’evolució del cluster i del negoci Millora del diàleg amb l’administració pública en temes i accions més concretes Identificació d’àrees de cooperació horitzontals amb empreses competidores A NIVELL DE L’ENTORN Creació d’infrastructures de coneixement relacionades amb temes de desenvolupament regional i clusters

Reference and online materials The Gluster Initiative Greenbook http: //www. cluster-research. org/greenbook. htm European Commission – clusters and network homepage http: //europa. eu. int/comm/enterprise/entrepreneurship/support_ easurs/cluster/index. htm Institute for Strategy and Competitiveness http: //www. isc. hbs. edu/econ-clusters. htm The Competitiveness Institute http: //www. competitiveness. org SPL in Catalunya: http: //www. gencat. net/treballiindustria/publicacions/sie/ Clusters a Itàlia: www. distretti. org

Índex Primera parte 1. Que es un clusters: teoría y fundamentos de las políticas regionales basadas en clusters (J. Fontrodona) 2. Iniciativas de desarrollo de clusters en el mundo (A. Pezzi) Descanso Segunda parte 3. El mapeado de los Sistemas Productivos Locales en Cataluña (J. Fontrodona) 4. Consideraciones finales (A. Pezzi) 5. Ejercicio

Exercise – find your “cluster” Nom Negoci activitat Localització Avantatges competitius Reptes de futur