Скачать презентацию INTRODUCCIÓ A ALGUNS ASPECTES ACTUALS DE LA LLENGUA
f5de8b4370326cb9c74d1976b423117d.ppt
- Количество слайдов: 81
INTRODUCCIÓ A ALGUNS ASPECTES ACTUALS DE LA LLENGUA CATALANA
INSTRUCCIONS Per avançar a la diapositiva següent: – Premeu
PRESENTACIÓ El Lingcat és una presentació sobre la llengua catalana que té com a objectiu resoldre els principals dubtes que els participants en programes d’intercanvi universitaris puguin tenir sobre la realitat sociolingüística de Catalunya –i de l’àrea de parla catalana en general– i sobre com aquesta realitat es reflecteix en la vida universitària. La consulta del Lingcat també pot ser útil per a totes aquelles persones que abans de la seva arribada a Catalunya, o tot just quan acaben d’arribar, es vulguin informar de manera ràpida sobre la situació actual del català. Els materials que han donat com a resultat el Lingcat s’utilitzen des de fa anys en les sessions informatives que la Universitat de Barcelona ofereix als seus estudiants d’estada temporal. El Lingcat també forma part del programa conjunt d’acolliment lingüístic ( Intercat) que les universitats catalanes ofereixen a aquest tipus d’alumnat. Aquest producte és diferent a altres recursos multimèdia (hipertextuals) que hi ha sobre la llengua catalana. D’una banda, perquè només s’han seleccionat els aspectes lingüístics que poden ser més útils per als estudiants d’intercanvi per entendre el context social en què duran a terme la seva estada. D’altra banda, perquè els continguts es presenten seqüencialment i s’exposen sintèticament; l’objectiu és fer una introducció breu de la situació sociolingüística del català.
PRESENTACIÓ El Lingcat està estructurat en vuit apartats: “Introducció general”, “Català i Europa”, “Situació sociolingüística”, “Competència lingüística”, “El català en els mass media”, “El català a les universitats”, “Altres recursos d’informació” i “Possibilitats d’aprenentatge”. Entre els continguts que es tracten en aquests apartats es poden destacar els següents: • Una revisió crítica dels principis que regeixen el bilingüisme a Catalunya, basada en l’anàlisi de la no plena competència lingüística dels catalans (en català i en castellà) i en la no plena disponibilitat de la llengua catalana en alguns àmbits (per exemple, en els mitjans de comunicació de massa). • Una revisió del concepte de llengua minoritària per equiparar el català a altres llengües europees (per exemple, el danès, el finès, etc. ). • Una descripció succinta d’alguns aspectes del català, com ara el territori, la demografia, els dialectes, la història de la llengua, l’ús i l’estatus actuals, etc. • Finalment, la descripció de les disposicions que en matèria lingüística han adoptat les universitats i dels recursos informatius i formatius que aquestes institucions posen a l’abast dels estudiants d’intercanvi perquè se sentin integrats en la vida universitària i en la seva situació sociolingüística.
CRÈDITS Autor David Casals Andreu Coordinació del projecte Conxa Planas Col·laboracions Anna Grau Núria Castells Francesc González Sílvia Catasús Meritxell Planas Disseny CASS Fotografia Giles Plowden Edició web Eduard Sosa Assessorament Power. Point Genís Pérez Aquest producte ha rebut un ajut específic del Comissionat per a Universitats i Recerca, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, de la Generalitat de Catalunya. Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització expressa dels titulars dels drets d’autor, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà. © Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. Aquest recurs electrònic forma part del projecte Interc@t, en el marc del programa d'acolliment lingüístic dels participants en programes d'intercanvi universitaris i dels estudiants d'altres districtes. Coordinació institucional del projecte Interc@t: Oficina de Política Lingüística d’Universitats i Recerca. Comissionat per a Universitats i Recerca Aquest projecte és una iniciativa dels organismes següents: Comissionat per a Universitats i Recerca, Serveis Lingüístics (UB), Servei de Llengües (UAB), Servei de Llengües i Terminologia (UPC), Gabinet Lingüístic (UPF), Servei de Llengües Modernes (Ud. G), Servei de Llengua i Terminologia (Ud. L), Servei Lingüístic (URV), Unitat de Llengua (UOC), Universitat Ramon Llull.
INTRODUCCIÓ GENERAL 1 EL CATALÀ I EUROPA 2 SOCIOLINGÜÍSTICA 3 COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA 4 EL CATALÀ EN ELS MASS MEDIA 5 EL CATALÀ A LES UNIVERSITATS 6 ALTRES RECURSOS D’INFORMACIÓ 7 POSSIBILITATS D’APRENENTATGE 8
INTRODUCCIÓ GENERAL Alguns aspectes d’història i de la situació actual de la llengua catalana 1
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ 1 El català, una llengua d’Europa CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA Territori: 68. 000 km² Població: 13, 5 M d’habitants COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE La llengua catalana es parla a quatre estats europeus: Espanya, França, Andorra i Itàlia. La població europea que resideix en l’àrea on es parla el català es distribueix de la manera següent: un 95, 8% viu a Espanya; un 3, 2%, a França; un 0, 6%, a Andorra i un 0, 4%, a Itàlia. L’àrea de parla catalana a Europa ocupa uns 68. 000 km 2, amb una població d’ 13. 500. 000 habitants, dels quals uns 11. 000 (81, 4%) entenen el català i uns 9. 100. 000 (67, 5%) poden parlar-lo. L’entenen: 11 M (81. 4%) Parlants: 9, 1 M (67. 5%)
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ 1 Territoris on es parla el català CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA Estat espanyol: 4 comunitats autònomes COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Catalunya (Espanya. Població: A l’Estat espanyol, el català es 7. 134. 000 h. ): comunitats parla a quatre entén el català un 97, 4% i el parlants del autònomes. Els un 84, 7%. català constitueixen el segon grup Vall d’Aran (Catalunya, Espanya. demolingüístic d’Espanya. Població: 7. 130 h. ): la llengua pròpia d’aquesta comarca S’estima que un de cada sis catalana de l’Estat espanyol és habitantsés l’aranès, un dialecte de l’occità. S’hi parla també el parlant de la llengua catalana i un català i quatre viu en algun de cadahi són llengües oficials: l’aranès, el català i el castellà. territori de parla catalana (el 27, 5% del total de la població Illes Balears (Espanya. Població: espanyola). 1. 000 h. ): l’entén un 93, 1% i el parla un 74, 6%. Catalunya Illes Balears Comunitat Valenciana (Espanya. Població: 4. 806. 000 h. ): l’entén un 75, 9, 1% i el parla un 53, 0%. Franja de Ponent (Comunitat d’Aragó, Espanya. Població: 45. 000 h. ): només el sector est d’aquesta comunitat és catalanoparlant. Un 98, 5% l’entén i un 88, 8% el parla. Comunitat Valenciana Franja de Ponent (Aragó)
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ 1 Territoris on es parla el català CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA Altres estats europeus i resta del món COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Catalunya Nord (França. Població: 422. 000 h. ): l’entén un 65, 3% i el parla un 37, 1%. Andorra (Població: 78. 000 h. ): un 96, 0% l’entén i un 78, 9% el parla. Catalunya del Nord (França) L’Alguer (Sardenya, Itàlia. Població: 40. 000 h. ): l’entén un 90, 1% i el parla un 61, 3%. El català va arribar a la ciutat de l’Alguer durant el segle XIV, amb el procés d’expansió de la Corona Catalanoaragonesa per la Mediterrània. Cal també esmentar l’existència de comunitats catalanes a l’exterior. Una part important d’aquestes comunitats estan relacionades amb les desenes de milers de catalanes i catalans que van haver de fugir cap a l'exili arran de la Guerra Civil. L’Alguer (Itàlia) Andorra
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA 1 Les entre les romàniques El català, llengües romàniques Proximitat una llengua romànica més (evolució a partir d’un origen comú) SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Però, el fet que totes llengües Aquestes catalana és una La llenguallengües presenten una neollatines tinguin el en els seus variació considerable a dir, pertany llengua romànica, és mateix origen també de llengües moltes paradigmes, tinguinel resultat de al grupfa queque ésque tenen com coincidències el el l’efecte la diferents factors: llatí; a origen comúen delèxic, en de les morfologia, en la sintaxi existents llengües preromàniques la branca concretament pertany a i, fins i tot, en la els territoris abans de la a totsfonètica. occidental d’aquest grup lingüístic. romanització, de la influència Això possibilita uns romàniques El grup de llengües nivells molt d’altres llengües amb què han importants d’intercomprensió gran està compost per llengües de entre tingut contacte al llarg de la seva els parlants d’aquestes llengües difusió internacional com ara el i història i de l’evolució els facilita portuguès, el francès castellà, elaprendre una llengua i intralingüística que han sofert. nova de l’italià. la mateixa família En la taula inferior es poden lingüística. També formen part d’aquesta observar les diferències en la família lingüística altres llengües solució fonètica que ha adoptat com ara l’occità, l’aragonès, el cadascuna d’aquestes llengües a francoprovençal i el cors, que partir d’un mot comú del llatí. estan immerses en un procés de substitució lingüística o alguna d’elles, fins i tot, en perill de desaparició. Romanès Friülà Ladí Italià Sard Cors Francès Francoprovençal Occità Català Castellà Aragonès Asturià Gallec Portuguès
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA 1 El català, una de les llengües romàniques de la península Ibèrica SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Aquest fet s’explica pel procés Totes les és una determes A la Península, en d’origen El català llengües històric hi romànicde hapenínsula Ibèrica històrics, delade només tres Pels romàniquesla. Reconquesta. àrees la península efectes El gallec, de llatí: la estan disposades el portuguès lingüístiques d’origen nord a i el Ibèrica. d’aquest procés, persud. exemple, el les altres llengües castellana, la galaicoportuguesa, castellà són català, que s’havia i consolidat la catalana. peninsulars. neollatinesa l’extrem nord de l’actual àrea de parla catalana, es Del basc, que és una llengua que va expandir durant el segle XIII no està emparentada amb les fins als territoris actuals de les altres de la Península, encara es Illes Balears i la Comunitat desconeix si pot tenir alguna Valenciana. relació de parentiu amb altres llengües europees. La Reconquesta Segle XIII
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ 1 El català, orígens de la llengua CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA 3 COMPETÈNCIA 1 MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Els primers va formar es El català es textos que entre els coneixen escrits íntegrament en segles VIII i X com a resultat de català són del final del segle XII. l’evolució del llatí vulgar que es Es tracta de la traducció d’un parlava en els territoris del sector fragment d’un codi de lleis nord de l’actual àrea de parla visigòtic, catalana. el Liber iudiciorum (1), i de les Homilies d’Organyà (2), el Concretament, es va originar en primer text conservat escrit els comtats de la Marca Hispànica originàriament en llengua catalana. que formaven part de l’Imperi Posteriorment, en el segle XIII i carolingi. Va ser en el segle XIV començament del XIV, Ramon quan van quedar definitivament Llull (3) va escriure la seva obra, fixats els límits territorials actuals que és una síntesi de tot de la llengua catalana. el saber filosòfic i científic de l’època. A finals del segle XV, Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanc (4), considerada pels crítics literaris la primera novel·la moderna de la literatura universal. 2 4 3
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ 1 Els dialectes del català CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Les diferències es pot diferents Enterritori on esentre elscatalà El aquest mapaparla elobservar dialectes en la àrees claramentdel català no són gaire està dividitque setlínia divisòria importants i en diferents. entre els dos grans grups administratives cap cas impedeixen la llengua catalana dialectals dela intercomprensió La llengua catalana està entre els seus parlants. (català occidental i català oriental) composta per diferents varietats no està relacionada ni amb les Un dels aspectes lingüístics una dialectals. No existeix, però, que divisions territorials entre els més varia entre les dues entre correspondència unívocaprincipals diferents estats europeus on es varietats dialectats de la llengua cadascuna de les àrees on es parla, ni amb les divisions catalana és el i un dialecte parla el català tractament de la autonòmiques d’Espanya. diferenciat que fan llengua catalana. en la pronunciació d’algunes vocals no Valencià és la denominació oficial accentuades. que la Comunitat Valenciana dóna a la llengua catalana. (1) La llengua pròpia de la Vall d’Aran (comarca de Catalunya) és l’aranès, un dialecte de l’occità. El territori on es parla el català està dividit en set àrees diferents Línia divisòria entre les dues principals varietats dialectals de la llengua catalana: català occidental i català oriental
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA 1 Estatus oficial del català segons la legislació dels diferents territoris COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Català, única llengua oficial: El fet que una llenguaes parli en Andorra. un territori o, fins i tot, que sigui la llengua primera de la majoria de la Doble oficialitat lingüística seva població no és garantia (català i castellà): Catalunya, suficient perquè sigui reconeguda Comunitat Valenciana, Illes com a la seva llengua oficial. Per Balears i Franja de Ponent (en tant, depenent de les diverses procés d’aprovació). legislacions lingüístiques, els La situació de del català oficial, estatus oficialsbilingüismeen els doncs, es produeix es parla són estats europeus on en tots els territoris de diferents: parla catalana que formen part d’Espanya. Català, llengua oficial: quan el En aquests casos, el fet oficial català és l’única llengua que el català sigui considerat, a més de d’un territori. llengua oficial, la llengua pròpia Doble oficialitat lingüística: d’aquests territoris indica que hi quan el català és oficial en un està arrelada històricament i territori on una altra llengua també culturalment. hi és oficial. No oficialitat (la llengua oficial és No oficialitat: quan la llengua una altra diferent del català): oficial és una altra diferent del Catalunya Nord (el francès) i català. l’Alguer (l’italià). Hi ha tres tipus diferents d’estatus oficial del català segons la legislació de cada territori
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA 1 Espanya, un dels estats més plurilingües de la UE SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE A més, hi ha dues altres L’estatus jurídic del multilingüisme comunitats autònomes on es de l’Estat espanyol es va establir reconeix oficialment el bilingüisme en la Constitució espanyola de en algun els diferents estatuts 1978, en sector del seu territori: d’autonomia de les comunitats A Aragó, perquè a la part oriental autònomes on es parla més d’una es parla català i al nord, aragonès. llengua i en les lleis de política A Navarra, perquè en una àrea del lingüística que les comunitats han seu territori es parla el 1983 i el aprovat (a Catalunyabasc. 1998). Finalment, a Astúries, on es parla l’asturià, també hi ha un cert grau Cal destacar que un 41% dels de cooficialitat entre l’asturià el habitants de l’Estat espanyol iviu castellà. en territoris amb dues llengües oficials. Un de cada quatre (un La resta de comunitats autònomes 27, 5%) viu en una comunitat oficialment són considerades com autònoma on el català és llengua a territori monolingüe. oficial. A Galícia i al País Basc (on es parla el gallec i l’èuscar, respectivament) hi són oficials la llengua del territori i el castellà. El 41% de la població viu en comunitats autònomes amb més d’una llengua oficial
CATALÀ I EUROPA Perspectives de futur del català en el marc de la construcció europea 2
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA 2 El procés de construcció europea SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE En aquest apartat, també països, Europa és apartat s’introduiran, un conjunt de doncs, elements de reflexió sobre s’estudiarà la o més llengües. que tenen una incidència que el De l’oportunitat trets constitutius delpot procés de construcció europea fet, un dels històrica que suposa el procés d’integració el mosaic de tenir en el reconeixement oficial continent europeu és europea per dissenyari un nou model de en el futur del que el formen, llengües cultures s’anomenen plurilingüisme, que vagi més enllà llengües minoritàries, llengües moltes més que les oficials de les llengües oficials dels estats d’àmbit restringit estats europeus. o, simplement, europeus. llengües sense estat i, consegüentment, les implicacions que aquest reconeixement podria tenir en la viabilitat futura d’aquestes llengües. i les llengües d’àmbit restringit
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Contràriament a aquest Els estats membre de la Unió raonament, des d’alguns Europea (UE), tot i estar governs centrals o implicats en estats plenamentfederals dels la europeus es mostra defensen la construcció europea, preocupació pel fet que el sense que això seva identitat, reconeixement de les identitats lingüístiques i s’interpreti com un posicionament culturals d’àmbit el sentit pejoratiu “nacionalista” en subestatal pugui posar en perill el d’aquest terme. procés de construcció europea. La defensa d’identitats estatals No sembla que aquesta sembla diferenciades, doncs, noanàlisi de la realitat tingui gaires fonaments. que hagi de suposar cap obstacle Tot buscar les s’hauria per al contrari, arrels comunes de d’interpretar el reconeixement tots els europeus i l’herència de les llengües i les cultures que no cultural compartida. tenen un estat propi com un És obvi que si la defensa d’una indicador clar que l’Europa unida identitat, una llengua, una cultura, s’està construint realment des de etc. , es fa des de posicionaments la tolerància i el respecte a la democràtics, és un dret que diversitat. haurien de tenir tots els pobles d’Europa i del món. 2 El model de plurilingüisme de la Unió Europea La de la UE reconeixen la diversitat lingüística interna No tots els estats membres Unió Europea és plurilingüe
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA 2 El model de plurilingüisme de la Unió Europea La Unió Europea és plurilingüe MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Actualment 27 estats europeus formen part de la Unió Europea. Les llengües oficials de la UE són vint-i-tres, les llengües oficials de tots els seus estats membre. Des de 2005 el català, que és la catorzena llengua més parlada a la UE, hi té reconeixement semioficial. La semioficialitat es concreta amb mesures com ara la traducció al català dels tractats i dels textos bàsics que genera la UE i el dret d’adreçar-se per escrit, i en alguns casos també oralment, a les institucions de la UE en llengua catalana i ser atès en aquesta llengua. El català, però, no gaudeix del mateix estatus que les llengües estatals que, a més de ser realment llengües oficials de la UE, també en són llengües de treball. 1. Alemany 2. Francès 3. Anglès 4. Italià 5. Castellà 6. Polonès 7. Romanès 8. Neerlandès 9. Grec 10. Hongarès 11. Txec 12. Portuguès 13. Suec Català 14. Búlgar 15. Eslovac 16. Danès 17. Finès 18. Lituà 19. Letó 20. Eslovè 21. Estonià 22. Irlandès 23. Maltès 90. 200. 000 62. 700. 000 62. 200. 000 57. 400. 000 39. 800. 000 38. 700. 000 23. 430. 000 21. 200. 000 10. 600. 000 10. 500. 000 10. 300. 000 9. 800. 000 9. 300. 000 9. 100. 000 8. 950. 000 5. 400. 000 5. 200. 000 5. 100. 000 3. 700. 000 2. 400. 000 2. 000 1. 400. 000 1. 240. 000 400. 000 El català i les llengües oficials de la Unió Europea (gener de 2007)
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA 2 El model de plurilingüisme de la Unió Europea La majoria d’estats membres de la Unió Europea també són plurilingües MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Com es pot veure en el mapa i en la taula, la concepció del multilingüisme oficial vigent no reflecteix la realitat lingüística i cultural de molts estats que formen part de la UE. A la Unió Europea dels 27 es parlen al voltant de 45 llengües regionals o minoritàries. A la UE hi ha gairebé 50 milions d’habitants que tenen com a llengua primera una llengua diferent de la llengua oficial del seu estat. A més, algunes d’aquestes llengües, per exemple el català, difícilment poden considerar-se llengües minoritàries perquè són parlades per més ciutadans europeus que algunes de les llengües que són oficials a la UE. Nombre de parlants d’algunes llengües regionals de la UE
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Una a complement de necessària Comaltra actuació construcció El plantejament de molt les és la introducció d’una actuacions a defensen els estats, europea que favor del dimensió europea la el de la diversitat reconeixementsistema el respecte basat en en tolerància i educatiu de tots diversitat, per difondre de lingüística i cultural, s’haurien de a la els països també hauriaels ser valors comuns es parla de desenvolupar dels europeus aplicable quanprogrames que i eliminar subestatals. tinguin com a objectiu potenciar realitats els estereotips que poden suposar malentesos interculturals. tot allò que els europeus tenim en Seria convenient, doncs, donar comú. La focalització en aquesta també estatus d’oficialitat europea Per exemple, caldria implementar dimensió europea de l’educació a qualsevol llengua que es parli en hauria de tenir com a objectiu programes d’aprenentatge de futur algun territori dels estats membre la creació d’una consciència de llengües dissenyats per facilitar la i, especialment, a les llengües que ciutadania europea entre els intercomprensió entre parlants ja gaudeixin d’aquest estatus de habitants de la UE, a partir de la mateixa família lingüística: (oficialitat) en el territori on es les arrels comunes que romàniques, parlants parlen. de llengües compartim tots els europeus. anglogermàniques, eslaves, etc. 2 Necessitat de canvis en la concepció i en la gestió del multilingüisme
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA 2 Necessitat de canvis en la concepció i en la gestió del multilingüisme SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA A més, s’ha de tenir en compte la linguodiversitat dels nous ciutadans europeus MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Caldrà introduir, doncs, conceptes Catalunya i la resta de territoris Fins ara s’ha fet referència a la de com catalana que formen part parlalinguodiversitat, diversitat lingüística per parlar del multilingüisme, interculturalitat, d’Espanya no són una excepció a conjunt de llengües històricament etc. , que representen actualment aquesta nova realitat iun nou relacionades amb algun territori de enfocament molta immigració estan la UE. rebenten la descripció de la realitat lingüística europea. d’origen extracomunitari. Segons Però, a més, en la Unió Europea dades de l’Institut Nacional actual, i sobretot en la del futur, En resum, les llengües i les d’Estadística del 2006, un 12, 2% també hid’Europa són les del cultures seran molt importants de la població actual de Catalunya llengües queciutadans europeus. conjunt dels no són originals del és d’origen estranger. continent europeu: les llengües delsno oblidar els. La immigració és Cal immigrants. profunds lligams històrics i culturals de la península un dels trets més característics de Ibèrica amb globalitzades. la les societatsels territoris de Per ribera sud del Mediterrani tant, també caldrà trobar i amb l’Amèrica Llatina. mecanismes per protegir i fomentar les llengües de les comunitats d’immigrants més nombroses. En aquest sentit, per exemple, només cal pensar en els 2 milions d’alemanys d’origen turc o kurd i en els més de 4 milions de magribins i subsaharians que viuen a França. Marroquins Equatorians Colombians Bolivians Argentins Xinesos Pakistanesos Llengua i immigració
PRESENTACIÓ El futur de les llengües sense estat a la UE INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA 2 SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Si es continuala continuïtat futura canvi, apartat s’han … aleshores, procés no reconeix Encada estat membredepresentat aquestsi el amb aquesta construcció d’altres lloc dinàmica, aleshoresllengüesde com a llengües oficials pròpies del català, europea en algunes dei les possibles suposarrestringit, és totalment possibilitats amenaça es parlen totes les una que el procés a la el d’àmbit llengües que per de implicacionsde supervivència ena supervivència de sense tenir en futur de del seu si el procés com l’interior llengüesterritori, la UE viable. Sobretot, cap d’aquestes construcció europea potestat de la llengües, signifiqués llengües una ara el catalàeuropea es basa en continuarà reconeixent només i la construcció són dubtoses. viabilitat futura de lesla possibilitat d’intentar corregir d’àmbit cap llengua europees a situació de tolerància i en el respecte culturesoficial per la cada estat a la minorització, membre, com ha atot de diversitat inherent i aquest subestatal. i finspassat fins ara, substitució, per de Bèlgica, amb l’excepció tant, la UE continent i, que pateixen algunes Com a síntesi, doncs, es poden llengües europees com aoficials, Finlàndia, Irlanda Luxemburg i reconeix com a llengües fer les observacions següents: conseqüència de les polítiques Malta. així li ho proposen els perquè aplicadesestats, totes lessegles diferents en els darrers llengües per alguns estats algun dels seus que es parlen en nació europeus. . . estats membre, encara que aquestes llengües no les parli la totalitat de la població d’un determinat estat. Català Gallec Occità Sard Basc Gal·lès Frisó Friülà Bretó Cors Luxemburguès Quins són els possibles escenaris futurs de llengües com el català a la UE?
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Com a conclusió, hem vist que el Però, probablement, s’haurà de mosaic lingüístic de la Unió és limitar el nombre llengües de molt més complex nombre de treball. És a dir, el que s’obté a partirs’utilitzen en dels llengües que de la suma la estats membres. En elque genera documentació interna futur no semblatambé, hagi d’haver o en la UE i que hi directament cap problema simultània, en les traducció perquè totes llengües puguin ser oficials a la sessions d’alguns dels seus Unió Europea, òrgans. En resum, sembla que aviat s’haurà de redefinir necessàriament el model de multilingüisme vigent avui a la UE. 2 El model de plurilingüisme de la Unió Europea
SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA El contacte de llengües a Catalunya 3
PRESENTACIÓ Diferències de competència en els tres territoris principals INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA 3 (dades segons les habilitats lingüístiques) MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE L’objectiu d’aquest apartat i del següent, sobre la competència lingüística, és presentar la situació sociolingüística actual de Catalunya. El nivell de coneixement de la llengua catalana que tenen els ciutadans dels tres territoris principals d’Espanya on es parla català no és uniforme. Com es pot observar en les dades de la part inferior de la diapositiva, en algunes habilitats, com ara la comprensió oral, els índexs de les comunitats autònomes són força semblants (el 75% o més de la població). En la competència global de la llengua, en canvi, es produeixen diferències significatives: els habitants que tenen un domini complet de la llengua són un 41% a Catalunya, un 22% a les Illes Balears i un 12% a la Comunitat Valenciana. Comprensió oral: 97, 4% 75, 9% 93, 1% Expressió oral: 84, 7% 53, 0% 74, 6%
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Per que Catalunyael xifra comunitatde lade Com que laésl’arribada a partirtota la el model de Mésexemplificar concreta de De fet, ambconeixement sobre el bilingüisme present la un l’àrea d’aproximadament societat llengua (la competència amb el nombre parla catalana en milió 1990 dede catalans, aperò, les catalana d’aquest lingüístiques) pes demogràfic més important: diferents utilitzarem l’anunci l’objectiu habilitats apartat és d’immigrants de procedència publicitari els habitants de la més de 6 sobre lacom sónacada que tenenmilions d’habitants. l’any intentar descriure principi els extracomunitària, a sortida de venda territoridelingüísticamentla xifra l’àrea on es parlant. catalanss’havia superatparla el 2006 ja dela versió catalana del diari El Periódico català varia de manera dels 7 milions. de Catalunya. Concretament, sobre si la societat Aquest diari, que es publica des significativa, a partir d’ara aquesta catalana es pot considerar com de 1978, es comercialitzava presentació sobre la llengua una societat bilingüe, o no. només en versió castellana de catalana tindrà com a àmbit fins al 28 d’octubre de 1997. A partir referència només el territori de d’aquesta Catalunya. data, existeix també una edició en català. 3 Com som? Som bilingües?
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ “Somcom som Tal bilingües” CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA 3 “La societat catalana és bilingüe. ” COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE D’altra banda, bilingüisme Concretament, la idea en que és La concepte deel fet deels què es En teoria, pròpia tots presentar El llenguadoncs, de Catalunya la situació sociolingüística basa la campanya publicitària és el català. Oficialment té aquest ciutadans de el publicista de ens presenta Catalunya, en Catalunya com una la seva que El anunci es basa ende estatus. Periódico, unsituació de independentment la llengua aquest perquè és de diari la contacte només Catalunya, s’adapta a la realitat històricasegüent: estandues llengua d’aquest territori. hipòtesi primera, entre capacitats llengües és una simplificació sociolingüística de la llegir forma la per entendre, parlar, qual i de Però, els catalans, els 6 -7 milions, Tots una de les característiques realitat. part, ja que les dues llengües. escriure en aquest diari a partir de la societat catalana actual és són competents en les dues de 1997 també es pot adquirir en quel’apartat el Grup Catalunya: L’any 2005 següent manera llengüesprodueix de sobre lade En s’hi oficials de d’Estudi català i, per tant, els lectors poden generalitzadalingüística deentre Llengües Amenaçades dels català i castellà. contacte la competència el elegir la llengua en què dues llengües: Barcelonai va Universitat de el català el habitants actuals de Catalunya es Quan es defineix la prefereixen llegir-lo. societat castellà. una exposició on la organitzar podrà comprovar que no tota catalana actual com una societat Aquesta catalana Catalunya s’afirmava que a té coneixements societat adaptació a la realitat Aquesta es fa mésque intenta bilingüe és l’idea amb referència lingüística, però, les dues llengües actualment es parlen entre 250 i generalitzats de no produeix cap sintetitzar l’eslògan de la a les capacitats lingüístiques alteració en les característiques 300 llengües diferents. oficials de Catalunya. campanya publicitària: “Tal com individuals dels ciutadans que en del producte. som”. part (i, per extensió, del formen conjunt de la població) que no pas en relació amb qüestions territorials de la comunitat lingüística, com és el cas del model de plurilingüisme existent a països com Bèlgica o Suïssa. Un sol diari i dos idiomes “Una Tota lasola societat i dos idiomes. ” societat és bilingüe?
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA Coneixements de català i castellà a Catalunya 4
PRESENTACIÓ La societat catalana actual és bilingüe? INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Las dades sobre les catalana Les Per tant, a sobre el coneixement L’exposicióla societat llengües a del catalàconviuen més quedues de català del castellà que a la actual hi castellà provenen del Catalunyaiiva constatar de tenen els habitants de Catalunya es ha cens de i, consegüentment, de llengües població d’Espanya hi societat catalana es parlen moltes presentaran a partir de les quatre l’any 2001. més d’una llengua llengües diferents. en contacte. habilitats lingüístiques: Des d’aquesta data s’ha doblat, i Malgrat aquestes consideracions, comprensió oral (entendre), en qüestions de triplicat, el peralgunes zonessimplificació comprensió escrita (llegir), nombre de ciutadans estrangers expositiva, en aquesta presentació expressió oral (parlar) i expressió que viu a farà la comparació entre només es. Catalunya, que escrita (escriure). actualment supera el 12 % de de els coneixements de castellà i la Tot model teòric sempre implica població catalana. català que tenen els ciutadans de una simplificació de la realitat. Catalunya. No es disposa encara de dades Així, doncs, les dades que es estadístiques exhaustives sobre presentaran s’han d’interpretar els coneixements lingüístics més com una tendència general o d’aquest sector de la població. majoritària del conjunt de la La majoria d’immigrants societat catalana, o d’algun extracomunitaris que ha arribat subgrup, que com una fotografia recentment competència exacta de laprové del Marroc. A continuació, a una distància lingüística de cadascun dels percentual catalans. considerable, hi ha els equatorians, els colombians, els bolivians, els argentins, els xinesos i els pakistanesos. 4
PRESENTACIÓ Coneixement del castellà INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Dades del cens de població d’Espanya de l’any 2001 SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA 4 MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ Comprensió oral Expressió oral APRENENTATGE Quan es publiquin les dades Segons les dades del cens de d’aquí a de anys, segurament població deul’Estat espanyol de els percentatges tots els habitants 2001, gairebéde les diferents habilitats variaran sensiblement d’Espanya (i, per extensió, de pels efectes de la immigració Catalunya), independentment de recent: llengua primera, actuals la seva molts immigrantssón en arribar a en castellà, és a competents l’Estat espanyol dir, desconeixen el castellà. poden entendre, parlar, llegir i escriure en aquesta llengua. El coneixement del castellà ha estat garantit per a tota la població espanyola. Els espanyols de totes les generacions han après el castellà a l’escola. De fet, segons aquestes dades, només un 3% del conjunt de la població no pot escriure ni llegir en castellà. Aquest percentatge es correspon amb les dades oficials d’analfabetisme reflectides en el cens de població de 2001. Comprensió escrita Expressió escrita
PRESENTACIÓ Coneixement del català INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Dades del cens de població de Catalunya de l’any 2001 SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA 4 MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Les dades de què es disposa per al català són del cens de població de Catalunya de l’any 2001. Segons les respostes de tots els catalans de més de 2 anys, un 94, 5% de la població catalana diu que entén el català i un 74, 5% afirma que pot parlar en aquesta llengua. Comprensió oral Expressió oral
PRESENTACIÓ Coneixement del català INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Dades del cens de població de Catalunya de l’any 2001 SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA 4 MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE En canvi, en les habilitats que s’adquireixen principalment a l’escola (la comprensió i l’expressió escrites) els percentatges que s’obtenen són molt inferiors, sobretot en l’escriptura. Un 49, 8% de la població afirma que no és competent en aquesta habilitat lingüística. Comprensió escrita Expressió escrita
PRESENTACIÓ Coneixement del català INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Resum per al conjunt de la població catalana SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA 4 MASS MEDIA UNIVERSITATS Comprensió oral Expressió oral Comprensió escrita Expressió escrita MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Per explicar la distribució irregular Si s’observen conjuntament les dels índexs català es poden dades per alde coneixement de la llengua catalana en les quatre concloure bàsicament dues coses. habilitats lingüístiques s’ha utilitzat La primera és que la competència un sistema d’anàlisi que té en que els ciutadans de Catalunya, compte diferents subgrups de la en conjunt, tenen en llengua població catalana és força inferior a la que tenen ensubgrups s’han establert Aquests llengua castellana. a partir de dues grans variables: L’altra consideració és que el l’edat i la llengua primera dels nivell de coneixement del català individus estudiats. és molt diferent segons les Començarem per les persones habilitats lingüístiques. més joves, concretament pels Mentre que gairebé la totalitat de ciutadans de Catalunya que l’any la població catalana entén el 2001 tenien menys de 40 anys. català, un de cada quatre catalans diu que no pot parlar aquesta llengua i la meitat de la població no se sent capacitada per escriure -hi.
PRESENTACIÓ Coneixement del català INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Els de menys de 40 anys SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA (sobretot els joves entre 16 i 40 anys) 4 MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Comprensió Expressió oral escrita = Actualment a Catalunya el català Tots els catalans menors de 40 és la independentment de la seva anys, llengua d’instrucció principal en l’educació obligatòria. Segons llengua primera, poden entendre, dades llegir i escriure en català. parlar, del curs 1999 -2000, un 88, 9% de les escoles d’educació La competència en llengua primària i un 51, 2% de les de catalana dels membres de les secundària impartien totes les generacions més joves s’explica classes en català (tret de les perquè han estat escolaritzats assignatures de llengua i literatura quan el règim dictatorial del castellanes i els idiomes). general Franco ja havia acabat. Durant la dictaduraanys del cicle els primers militar el català educatiu, hi ha alumnes que estava prohibit i perseguit són més competents en català i n’hi ha políticament. Consegüentment, la d’altres catalana no s’ensenyava a llengua que dominen més el castellà (és tampoc s’utilitzava les escoles isabut que en edats primerenques vehicular primera com a llengua la llengua de la és sempre predominant). En docència. Amb la restauració de la canvi, és impossible que després democràcia a Espanya (1976), a de l’ensenyament obligatori Catalunya es va tornar a introduir (acaba als 16 anys) algun el català com a assignatura estudiant pugui al·legar primària i obligatòria en l’educacióel desconeixement d’aquestes secundària. llengües. Tots els membres del subgrup són competents en l’habilitat lingüística
PRESENTACIÓ Coneixement del català INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Els de més de 40 anys SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA Catalanoparlants 4 MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE De fet, només solen escriure en català les persones que han estudiat voluntàriament la llengua catalana a les escoles per a adults, ja que l’educació obligatòria no els va oferir la possibilitat d’aprendre-la. Comprensió Expressió oral escrita = Les dades de la població més gran de 40 anys es presenten en dos subgrups, segons la llengua primera dels ciutadans. Tots els catalanoparlants (de llengua primera catalana) de més de 40 anys poden entendre el català i parlar-lo perquè és la primera llengua que van aprendre. En canvi, no tots els membres d’aquest subgrup estan habituats a llegir en català i una part considerable no és competent en l’escriptura d’aquesta llengua. No tots els membres del subgrup són competents en l’habilitat lingüística
PRESENTACIÓ Coneixement del català INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Els de més de 40 anys SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA Catalanoparlants Castellanoparlants 4 MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE La part considerable dels Elsgran diferència en de Unacastellanoparlantsel les coneixement de grans generacions mésde 40 anys catalans de més la llengua i catalana dels castellanoparlants majoritàriament no poden escriure castellanoparlants (de llengua respecte als catalanoparlants els ni llegir castellana) no han nascut primera en català perquè, comes produeix en —ells Catalunya, altres ciutadans deo d’expressió a Catalunya l’habilitatbé els seus oral. La tampoc majoria de membres pares. no van tenir la possibilitat d’aquest subgrup d’immigrants d’aprendre la llengua catalana a Entre 1950 i 1970, més d’un milió quan va l’escola. arribar a Catalunya no va d’immigrants provinents d’altres fer l’esforç extra que implica En canvi, el 2001 (any en què zones d’Espanya va arribar a es aprendre a parlar una nova van obtenir les migracions que Catalunya. Les dades d’aquest es llengua, encara que sigui de la estudi) tots durant aquestes dues van produir els membres d’aquest mateixa família lingüística que la subgrup van tenir una magnitud dècades afirmen que entenen el seva, perquè cal recordar que va català perquè o bé ja han nascut a demogràfica molt important. ser en ple franquisme, quan l’ús Catalunya, o bé fa més de trenta o Per català estava perseguit. 38% del exemple, l’any 1975, un quaranta anys que hi resideixen. de la població catalana era En definitiva, per causes A més, s’ha de recordar que les originària d’altres llocs de l’Estat principalment històriques, els semblances entre català espanyol. L’any 1996, elsi castellà immigrants no van aprendre a faciliten molt a les persones immigrants més els seus fillsque parlar català perquè no estaven coneixen Catalunya l’entesa de nascuts auna llenguasuposaven motivats per fer-ho: no era l’altra. un 41% del total de la població necessari i, fins i tot, era perillós catalana. parlar una llengua prohibida. Comprensió Expressió oral escrita
PRESENTACIÓ Tots els sectors de la població de Catalunya són bilingües? INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA 4 MASS MEDIA UNIVERSITATS Població -40 anys SÍ ? MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Si ens referim acontinua, com Pel que fa als coneixementsdeara, a l’escola espoblació de menys a la la població més de 40 obligatòriament català ensenyant anys, sistema es seria de 40, gràcies al sembla educatiu lingüístics de la població, quepot i més adequat realitat lingüística de castellà, i tenint en d’una situació actual, aquest segment de la considerar la parlarcompte que en desocietat com una situació de la bilingüisme asimètric. població catalana té un Catalunya actual hi ha constantment oportunitats coneixement generalitzat de les bilingüisme real? D’una banda, es podria considerar d’utilitzar les dues llengües, dues llengües. que els que actualment gairebé Sembla catalanoparlantsencara no. només cal fer una projecció de la són completament bilingües; si no piràmide d’escala d’edats dels ho són, curiosament, és perquè no catalans per suposar que en el tots poden llegir i escriure en la futur tota la població de Catalunya seva llengua primera. serà competent en llengua D’altra banda, es podria catalana i castellana. considerar que els castellanoparlants són gairebé monolingües perquè tenen mancances força o molt importants en el coneixement de tres habilitats lingüístiques del català: llegir, escriure i parlar. Població +40 anys catalanoparlants NO ? CAST CAT Població +40 anys castellanoparlants CAST CAST CAT CAT NO ?
PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ Llibertat d’ús lingüístic CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA 4 MASS MEDIA UNIVERSITATS Població -40 anys SÍ MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE El que sí que garanteix la situació sociolingüística de la Catalunya actual és la llibertat d’ús lingüístic dels seus ciutadans, és a dir, que cadascú pot fer servir lliurement qualsevol de les dues llengües que hi són oficials. Aquesta pràctica és possible perquè tots els catalans, independentment de la seva llengua primera, com a mínim poden entendre tant el català com el castellà. Població +40 anys catalanoparlants Població +40 anys castellanoparlants NO SÍ SÍ CAST CAT
EL CATALÀ EN ELS MASS MEDIA Disponibilitat lingüística en els mitjans de comunicació de massa i en les indústries culturals 5
PRESENTACIÓ Tal com som INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA 5 UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Un dels aspectes, però, fins i tot La apartats anteriors s’ha encara En segona idea per formular pot en el català, que Per exemple, la presència el seu mercat català ha explicar millor la no-disponibilitat l’hipotètic bilingüisme les la constatat que natural, en la majoria minoritària deluna de de de competir constantment a plena del català en queamb una societat catalana ésalguns àmbits, condicions necessàries perquè es dels mitjans de comunicació de llengua considerar la com especialment explicarsocietat Catalunya hauriaels potencial poguéses pot engranmitjansade massa amb un d’estar garantida demogràfic i d’elegir les escala comunicació de massa, és tots la possibilitatde mercat a dues els catalana bilingüe seria que l’efecte resultat de les prohibicions d’ús mundial fossin el mundialització. llengües com aquest àmbit en catalanss’anomenacastellà. i, en les que en qualsevol situació del català en éscompetents comunicativa. oficials de política dues llengües Aquesta és la general, per la persecució Tot les dificultats minoritàries, Les illengües dites del català per segona condició que, duta a Catalunya. catalanaen teoria, ha de la llengua poder ser tenen poques d’entrada, la llengua predominant de permetre que els ciutadans de terme per règims autoritaris durant en els mitjans les interrelacions possibilitats ende comunicació dea Catalunya puguin triarla història de diferents períodes de la llengua massa de Catalunya, cal procés escala mundial. A més, eldestacar que prefereixen. remunten més Catalunya, que es els casos en què la presència de d’internacionalització dels enllà de 250 anys Enllengua catalana però, es podrà la aquest de tot tipus (polítics, intercanvisapartat, en aquest comprovarelsocials, indústries fa àmbit i en de les culturals) econòmics, que aquest objectiu encara no ha estat assolit. o fins i culturals en general, el català que les llengües comiguala, tot supera, l’oferta en castellà. tinguin cada vegada més dificultats per trobar àmbits d’ús En les diapositives següents es lingüístic en què siguin facilita el percentatge d’ús del predominants, fins i tot en català per a cada tipus de mitjà de aquelles situacions comunicatives comunicació, el web dels quals es que es produeixen a l’interior del pot visitar clicant sobre els territori on aquestes llengües es diferents logotips. parlen. Perquè vostè triï llengua “La llengua catalana està “Es pot elegir la lliurement sempre disponible? ” sempre? ”
PRESENTACIÓ Ús del català a la premsa INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Dades de l’Informe de política lingüística SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA 5 UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE La presència del català en els diaris de pagament d’informació general, esportiva i econòmica significa el 19, 2% de la premsa diària. Tres diaris d’informació general (l’Avui, El Periódico i El Punt), un diari esportiu (El 9 Esportiu de Catalunya) i un setmanari d’actualitat (El Temps) es poden adquirir a la majoria de zones de l’àrea de parla catalana. Les edicions restants en llengua catalana són publicacions de tipus local. El tiratge de premsa en català significa el 36% del volum total de diaris i revistes d’actualitat a Catalunya. 36%
PRESENTACIÓ Ús del català a la televisió INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Dades de l’Informe de política lingüística SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA 5 UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Utilitzen totalment o La presència del català en la majoritàriament el català els programació televisiva que s’emet canals que emeten a l’àrea a Catalunya és del 30, 1%. de parla catalana: TV 3, Canal 33 -K 3 i Actualment, en el conjunt del 3 -24 (del Govern de Catalunya), territori de l’àrea de parla catalana Canal 9 i Punt Dos (del Govern (exceptuant l’oferta de televisió valencià), IB 3 (del Govern balear), per cable o via satèl·lit) es reben BTV, Td 8 i Canal. CatalàTV (canals uns deu canals de televisió. locals). D’aquestes emissores, n’hi ha de Les emissores d’abast estatal púbiques i de privades. Aquesta utilitzen gairebé exclusivament el característica, però, no és la que castellà: TVE 1 i TVE 2 (del Govern determina que les emissions de l’Estat) i Antena 3, Tele 5, siguin en català o en castellà. Cuatro i La Sexta (privades). 30%
PRESENTACIÓ Ús del català a la ràdio INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Dades de l’Informe de política lingüística SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA 5 UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE A la ràdio, més d’un 50% de les emissions són en català. Les quatre emissores que pertanyen a la Generalitat de Catalunya (Catalunya Ràdio, i. Cat fm, Catalunya Música i Catalunya Informació) emeten íntegrament en català. Hi ha dues emissores més de gestió pública que també emeten en català: COM Ràdio i Ràdio 4. Les emissores locals o municipals utilitzen majoritàriament la llengua catalana, que també s’utilitza aproximadament en la meitat de les emissores privades: Ona Catalana, RAC 1, Flaix FM, etc. , en són exemples. +50%
PRESENTACIÓ Les llengües més utilitzades a Internet INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA 5 UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE L’anglès és clarament la llengua hegemònica a Internet. El català és una llengua minoritària en aquest mitjà, però el fet que hi hagi més de set milions de pàgines en català a Internet és prou destacable si tenim el compte el pes relatiu dels parlants d’aquesta llengua a escala mundial i, també, si comparem la presència del català a la Xarxa amb les dades que obtenen altres llengües amb un pes demogràfic molt important a l’àmbit mundial com ara el francès, el castellà, el xinès, el rus i el portuguès. Nombre de pàgines web en cada llengua Font: Softcatalà (octubre de 2005)
PRESENTACIÓ Ús del català al cinema INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Dades de l’Informe de política lingüística SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ 5 2% APRENENTATGE L’oferta cinematogràfica de l’Estat espanyol (tant a la televisió com als cinemes) s’ofereix gairebé sempre en versió doblada. En la majoria de casos les pel·lícules només es poden veure en castellà. Només a grans ciutats, com ara Barcelona, existeix una oferta considerable de cinema en versió original. La possibilitat de veure pel·lícules en català (subtitulades o doblades) és gairebé inexistent: la presència del català en el conjunt de l’exhibició cinematogràfica de Catalunya és d’un 2%. Per tant, el dret dels catalans a elegir la llengua en què volen veure les pel·lícules, actualment, només existeix en la teoria. Per obtenir més informació, cliqueu sobre: Actualització! Actualització d’aquesta pàgina!
PRESENTACIÓ Ús del català al teatre INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA Dades de l’Informe de política lingüística SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA 5 UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE 63% El teatre és l’únic àmbit cultural en què l’ús de la llengua catalana és predominant. Un 62, 6% de les representacions teatrals que es fan a la ciutat de Barcelona són en aquesta llengua. La Fura dels Baus Es representen en català les obres de teatre de la literatura catalana i, normalment, les de la literatura universal també es posen en escena traduïdes al català. Del teatre que es representa en castellà a Catalunya, el grup més significatiu és el de les obres que originalment han estat escrites en aquesta llengua, que sempre se solen representar en la versió original. Els Comediants El Tricicle
PRESENTACIÓ Producció literària en català INTRODUCCIÓ Dades de l’Informe de política lingüística CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS 5 30% MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE El percentatge de publicacions en català encara és minoritari: l’any 2003, el 30, 2% dels títols editats, el 18% dels exemplars produïts i el 17% de la facturació total. En xifres absolutes les dades són prou engrescadores: l’any 2003 es van editar 8. 386 nous títols en català (d’originals en aquesta llengua o de traduccions d’altres llengües). La tirada mitjana és d’uns 2. 000 exemplars, tot i que en alguns casos s’ha arribat als 100. 000. Aquests indicadors són prou significatius si tenim en compte que el català és una llengua amb un potencial demogràfic (i, per tant, de mercat) més aviat limitat. Segons dades de la UNESCO, el català és la quinzena llengua del món en volum d’edició. 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 4. 327 4. 838 4. 965 5. 806 5. 905 5. 281 5. 793 6. 061 6. 844 7. 306 7. 261 7. 795 8. 015 8. 183 8. 386 Nombre de llibres publicats cada any El català és la 15 a llengua del món en volum d’edició (UNESCO)
PRESENTACIÓ Traduccions del català a altres llengües INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA 5 UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE D’altra banda, també segons dades de la UNESCO, el català és la vint-i-dosena llengua més traduïda del món. En aquesta diapositiva es poden observar alguns exemples de traduccions a altres llengües d’obres d’alguns dels autors més rellevants de la literatura catalana: el poeta Salvador Espriu, la novel·lista Mercè Rodoreda autora de La plaça del Diamant, obra traduïda a setze llengües, i autors més contemporanis com ara Sergi Pàmies, Carme Riera i Quim Monzó. Cal recordar que existeix literatura en català des de fa molts segles: a finals del segle XV, Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanc, que és considerada la primera novel·la moderna de la literatura universal. Informació sobre traduccions del català: www. llull. cat/llull/biblioteca/trac. jsp El català és la 22 a llengua del món més traduïda (UNESCO)
EL CATALÀ A LES UNIVERSITATS La llengua catalana a les universitats de Catalunya 6
PRESENTACIÓ Ús del català en la docència a les universitats de Catalunya INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS 6 MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE A la majoria d’universitats, no Les universitats de Catalunya existeixen a llengua pròpia el tenen com dues línies -una en català l’altra en castellà- per als català, i que també n’és la llengua estudiants de mobilitat, sinó que oficial, juntament amb el castellà. conviuen estudiants catalans amb Actualment, les dades per a la els que d’universitats són del majoria vénen de fora, la qual curs cosa representa terceres parts 2004 -2005, duesun enriquiment de per a tots plegats. No s’ha la docència universitària (més del d’oblidar que un s’imparteix en 60% de mitjana) dels objectius dels programes de mobilitat és català. transmetre i difondre la diversitat Les polítiques lingüístiques de les lingüística i cultural. universitats catalanes es basen en Per als estudiants de fora el principi general de no de l’àmbit lingüístic català, grups discriminar l’alumnat en l’aprenentatge de la llengua diferents segons la llengua. catalana és molt més senzill amb Aquest principi és vàlid també per el coneixement previ d’alguna als estudiants de programes altra llenguaque, per tant, d’intercanvi romànica. comparteixen les aules amb els estudiants locals. Universitat Autònoma de Barcelona 66, 6% Universitat de Barcelona 66, 4% Universitat de Girona 80, 0% Universitat de Lleida 53, 1% Universitat de Vic 84, 0% Universitat Internacional de Catalunya 44, 0% Universitat Politècnica de Catalunya 59, 4% Universitat Pompeu Fabra 65, 5% Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili 75, 8% 64, 9%
PRESENTACIÓ Ús del català en la docència de les facultats INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Les diferències en el percentatge de classes en català no només es produeixen entre les diferents universitats sinó també entre diferents facultats de la mateixa universitat. A les universitats, cada professor escull quina llengua oficial vol emprar per desenvolupar la seva tasca docent. La llengua en què es fa cada assignatura és una informació pública que sol aparèixer en les guies docents. Clicant sobre el logotip de cada universitat es pot obtenir informació sobre l’índex de docència en català de cada una de les facultats. 6
PRESENTACIÓ Sistema multimèdia per a l’acolliment d’estudiants INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS 6 MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE L’instrument d’acollida lingüística Per facilitar la integració dels d’estudiants d’intercanvi la estudiants d’intercanvi a compartit per totes a les institucions societat i les universitats catalanes és un portal d’Internet: l’Intercat. acadèmiques catalanes, les universitats de Catalunya s’han Aquest sistema multimèdia, posat d’acord per dur a terme un elaborat pel conjunt de serveis programa d’acollida lingüística. lingüístics universitaris, amb la coordinació del Departament Aquest programa té com a d’Innovació, Universitats i objectiu fer compatible l’estada Empresa de la Generalitat de d’aquest alumnat a les universitats Catalunya, va el dissenyat amb catalanes ambser fet que el català la la llengua més utilitzada en la ésidea d’informar sobre la realitat lingüística de s’hi imparteix. docència que Catalunya els estudiants d’intercanvi en el seu país o universitat d’origen, donarlos l’oportunitat de familiaritzar-se amb el català abans de venir i oferir-los diferents possibilitats d’aprendre la llengua catalana a distància. www. intercat. gencat. net
ALTRES RECURSOS D’INFORMACIÓ Enllaços a la web sobre la llengua catalana 7
PRESENTACIÓ Informació de les universitats INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE La majoria d’universitats tenen documents explicatius sobre la seva realitat sociolingüística a Internet. En les pàgines web que segueixen —cliqueu sobre les imatges per entrar-hi— es pot trobar informació sobre les disposicions lingüístiques que han adoptat les universitats, sobre la llengua de les classes i sobre diverses possibilitats d’aprendre català. Són útils les PMF (preguntes més freqüents) formulades per altres estudiants d’intercanvi abans de l’arribada i també les bústies de consultes. Barcelona Centre Universitari (BCU) i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) també ofereixen informació sobre aspectes lingüístics. 7
PRESENTACIÓ Resum dels webs d’informació de les universitats INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA Barcelona Centre Universitari. MASS MEDIA catalanes de l’àrea de Barcelona Estudiar a les universitats de Catalunya. UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Aquesta selecció d’enllaços és un resum dels webs informatius universitaris que s’acaben de presentar. D’aquesta manera, en una única diapositiva, es recullen tots aquells recursos que ben segur que us seran útils. Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; universitats 7 El català a la Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya Universitat de Barcelona Información para estudiantes procedentes de fuera de Cataluña. Barcelona Where are you from? Universitat Politècnica de Catalunya Discovering Catalonia & Barcelona. Universitat Pompeu Fabra El catalán en la Universidad Rovira i Virgili. Universitat Rovira i Virgili El català a la Universitat de Lleida El català a la Universitat de Girona Universitat Autònoma de
PRESENTACIÓ Informació general sobre la llengua catalana INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Clicant sobre la imatge es pot accedir a webs que contenen informació general sobre la llengua catalana. 7
PRESENTACIÓ Materials per a l’acolliment cultural INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Els Itineraris culturals d’acollida i la guia de butxaca 30 pistes són materials que tenen com a objectiu donar a conèixer a les persones que vénen a universitat de Catalunya a fer-hi una estada, diversos aspectes sobre els hàbits i el funcionament de la societat catalana. 7
PRESENTACIÓ Guies sobre Barcelona i sobre la cultura catalana INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Coneixes Barcelona? i bcn. jove són guies sobre Barcelona i sobre la “cultura catalana”, i s’adrecen de manera especial a la gent procedent de diferents llocs que acaba d’arribar a la ciutat o que preveu fer-ho en un futur proper. 7
POSSIBILITATS D’APRENENTATGE Recursos d’aprenentatge de la llengua catalana 8
PRESENTACIÓ Cursos impartits a les universitats de Catalunya INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE A totes les universitats s’ofereix una formació gratuïta o subvencionada, que possibilita que es pugui entendre la llengua de les classes, de la universitat i en definitiva, de la ciutat. L’objectiu dels cursos és garantir una bona comunicació entre professors i estudiants. Entre les possibilitats d’aprendre català hi ha els cursos de català de nivell inicial i els centres d’autoaprenentatge de llengües. Els diferents serveis lingüístics universitaris ofereixen aquestes dues opcions d’aprenentatge com a elements més importants de la formació lingüística presencial. Clicant sobre el logotip de cada universitat es pot aconseguir informació actualitzada sobre les diferents modalitats de cursos de llengua catalana que ofereixen. 8
PRESENTACIÓ Programa d’aprenentatge intensiu INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE La formació es fa sovint abans del començament del període acadèmic Seria molt interessant, però, que aquests estudiants poguessin fer els cursos intensius de català en el marc l’acció Erasmus Intensive Language Courses (EILC), dins del programa Sòcrates-ERASMUS, tal com es fa per a altres llengües europees d’àmbit restringit. L’objectiu d’aquesta acció europea és fer possible que els estudiants d’intercanvi arribin a la universitat de destinació unes setmanes abans de l’inici del curs acadèmic per poder estudiar una llengua que tenen poques possibilitats d’aprendre si no és en el país on es parla. El català, incomprensiblement, encara no forma part d’aquesta acció europea. 8
PRESENTACIÓ Programes d’intercanvi lingüístic INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Per completar la formació lingüística, una altra línia que potencien gairebé totes les universitats són els programes d’intercanvi de conversa. Aquests programes tenen com a objectiu que els estudiants d’intercanvi puguin practicar la llengua que estudien. Per dur a terme aquests programes és molt important la contribució de l’alumnat local i del voluntariat lingüístic. A més dels programes d’intercanvi lingüístic algunes universitats també organitzen activitats d’acollida lingúística complementàries com ara: trobades setmanals, festes de benvinguda, visites turístiques guiades, anades al teatre o al cinema, sortides de cap de setmana, cinefòrums, etc. 8
PRESENTACIÓ Resum dels programes d’intercanvi lingüístic INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA Mentor. Association des États Généraux des Étudiants de l’Europe MASS MEDIA Borsa d’intercanvi lingüístic. UNIVERSITATS Ajuda’m. Programa d’acollida cultural i lingüística per als estudiants de mobilitat de la UAB. Universitat Autònoma de Barcelona MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Amb aquesta selecció d’enllaços dels programes d’intercanvi lingüístic, en una única diapositiva, es recullen tots aquells recursos d’acollida que de ben segur que us seran útils. Val la pena aprofitar els programes d’acollida que hi ha a totes les universitats. Si no us voleu perdre la vida social i cultural de les nostres ciutats, us anirà bé aprendre català, perquè de seguida us sentireu que formeu part de la comunitat, i podreu participar en les nombroses activitats que es programen. Un cop hàgiu après una mica de català, tindreu nombroses oportunitats de practicar-lo, a dins i a fora de la Universitat. A més, les activitats per aprendre català també són una bona manera de conèixer altres estudiants! Universitat de Barcelona 8 Ajuda’m. Programa d’acollida cultural per als estudiants de fora de Catalunya de la UPC. Universitat Politècnica de Catalunya Intercanvis lingüístics. Universitat de Girona Borsa d’intercanvi de conversa. Gràcies, iniciació al català. Universitat Pompeu Fabra Universitat Rovira i Virgili Borsa d’intercanvi lingüístic. Universitat de Lleida
PRESENTACIÓ Cursos de català impartits fora de Catalunya INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA Alemanya APRENENTATGE Una altra possibilitat d’aprendre català que els estudiants d’intercanvi tenen a l’abast des del seu país o universitat d’origen són els cursos de català impartits fora de Catalunya. Abans de venir a Catalunya, l’estudiant d’intercanvi es pot posar en contacte amb el lector de llengua i literatura catalanes per obtenir informació i materials d’aprenentatge de la llengua catalana. Clicant sobre cadascun dels països es pot saber quines universitats o altres entitats d’aquest país ofereixen cursos de llengua catalana i, fins i tot, es pot arribar a obtenir el correu electrònic del professor que els imparteix. 8 Polònia Cuba Holanda Portugal Argentina MÉS INFORMACIÓ Guatemala Andorra UNIVERSITATS Croàcia Dinamarca Hongria República Txeca Austràlia Equador Irlanda Romania Àustria Eslovènia Israel Rússia Bèlgica Espanya Itàlia Sèrbia Brasil Estats Units Luxemburg Suècia Camerun Finlàndia Marroc Suïssa Canadà França Mèxic Uruguai Costa Rica Gran Bretanya Paraguai Xile
PRESENTACIÓ Recursos per aprendre català per Internet INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE 8 La llengua catalana, peld’aprendre Una de les possibilitats seu caràcter distància és elés gaire català a minoritari, no curs en ensenyada fora de l’àmbit la línia Parla. cat, impulsat per lingüístic propi. Secretaria de Política Lingüística de aquest sentit, l’ús d’Internet En la Generalitat de Catalunya, com a mitjà per aprendre català és l’Institut Ramon Llull i el Consorci especialment adequat Lingüística. per a la Normalització pel fet que molts estudiants d’intercanvi tenen poques possibilitats d’aprendre aquesta llengua de manera presencial en el seu país d’origen. Clicant en la imatge es mostren diverses possibilitats d’aprendre català a distància. A més de diferents materials didàctics organitzats per nivell de dificultat, també hi podeu trobar el lloc web de diferents mitjans de comunicació de massa en català. http: //www. parla. cat
PRESENTACIÓ Speakc@t Curs de català de supervivència INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA (per a estudiants d’intercanvi) COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Entre les diferents possibilitats d’aprenentatge de la llengua catalana que els estudiants d’intercanvi tenen al seu abast abans d’arribar a Catalunya destaquen els recursos de formació lingüística que formen part d’Intercat. Tots els recursos d’aquest sistema multimèdia han estat dissenyats pensant en les necessitats lingüístiques i les situacions comunicatives pròpies dels estudiants d’intercanvi i, a més, estan implementats en suports propis de les noves tecnologies, amb tots els avantatges didàctics que aquest fet comporta. L’Intercat conté el curs de català de supervivència: Speakc@t. 8
PRESENTACIÓ Guia de conversa universitària INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE La Guia de també es pot guia A l’Intercatweb d’aquestatrobar la pàgina conversa universitària està de conversa veu perquè incorpora fitxers deversions Guia disponible en universitària. diferents: que es pugui escoltar com es Aquesta guia conté el vocabulari pronuncien les frases i les anglès-català bàsic i un recull de fraseologia per paraules de cada capítol. alemany-català a les situacions comunicatives àrab-català habituals que es produeixen quan castellà-català un estudiant d’intercanvi fa una francès-català estada d’estudis en una universitat italià-català que no és la seva. japonès-català portuguès-català xinès-català Per poder accedir a cadascuna d’aquestes versions només cal clicar sobre la imatge. 8
PRESENTACIÓ Exercicis per practicar el català oral INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE El Sisplau és un recull d'exercicis de llengua catalana de nivell inicial, adreçat especialment a estudiants de programes d'intercanvi que fan una estada a les universitats catalanes, o que hi comencen algun ensenyament. Les activitats de Sisplau funcionen com a material auxiliar d'altres mètodes comunicatius més complets: d'una banda, refermen el coneixement elemental de la llengua i, de l'altra, proposen exercicis, principalment orals, pròxims a les necessitats lingüístiques dels estudiants en l'àmbit universitari. 8
PRESENTACIÓ Diccionaris de llengua general, bilingües i de llenguatge d’especialitat INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Altres recursos útils per a l’aprenentatge del català són els diccionaris monolingües i els diccionaris bilingües. Clicant sobre les icones dels diccionaris que apareixen en aquesta diapositiva, en alguns casos es poden consultar en línia i, en altres casos, es poden obtenir les referències bibliogràfiques per adquirir-los. 8
PRESENTACIÓ Traductors i assessorament lingüístic en línia INTRODUCCIÓ CATALÀ I EUROPA SOCIOLINGÜÍSTICA COMPETÈNCIA MASS MEDIA UNIVERSITATS MÉS INFORMACIÓ APRENENTATGE Un altre recurs molt útil són els traductors en línia, la majoria dels quals permeten la traducció del castellà al català. Alguns dels que hi ha en aquesta diapositiva també ofereixen la traducció en altres llengües com ara l’anglès, el portuguès, etc. També hi ha en el mercat correctors ortogràfics, gramaticals i d’estil de català. 8
BIBLIOGRAFIA “Acollida lingüística”. A: Argumenta. Vols millorar les competències lingüístiques i comunicatives en l’àmbit acadèmic i professional? Serveis lingüístics de les universitats catalanes, 2006.
BIBLIOGRAFIA ESTELLA, M. et al. “Espai europeu d’educació superior: llengua catalana i multilingüisme”. A: Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística. 2005, núm. 33, pàg 12. [També disponible a:
![BIBLIOGRAFIA Lingua+ [cd-rom]. [Barcelona]: Eusko Jaurlaritza, Hizkuntza Politikarako Sailordetza; Nafarroako Gobernua, Hizkuntza Politikarako Zuzendaritza](https://present5.com/presentation/f5de8b4370326cb9c74d1976b423117d/image-77.jpg "BIBLIOGRAFIA Lingua+ [cd-rom]. [Barcelona]: Eusko Jaurlaritza, Hizkuntza Politikarako Sailordetza; Nafarroako Gobernua, Hizkuntza Politikarako Zuzendaritza")
BIBLIOGRAFIA Lingua+ [cd-rom]. [Barcelona]: Eusko Jaurlaritza, Hizkuntza Politikarako Sailordetza; Nafarroako Gobernua, Hizkuntza Politikarako Zuzendaritza Nagusia; Xunta de Galicia, Dirección Xeral de Política Lingüística; Generalitat de Catalunya, Direcció General de Política Lingüística; University of Wales Bangor; Office Régional du Bilinguisme-Alsace, [1999]. Lingu@net. Europa. [en línia]. Lingua-Socrates Programme. European Commission. [Consulta: 26. 07].
![IL·LUSTRACIONS A close look at Catalonia [cd-rom]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, [1995]. Barcelona University](https://present5.com/presentation/f5de8b4370326cb9c74d1976b423117d/image-78.jpg "IL·LUSTRACIONS A close look at Catalonia [cd-rom]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, [1995]. Barcelona University")
IL·LUSTRACIONS A close look at Catalonia [cd-rom]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, [1995]. Barcelona University Center. Barcelona: Barcelona Centre Universitari; Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Universitats catalanes, 2000. Comediants [línia]. [Barcelona]: Comediants, [Consulta: 24. 03. 04].
![IL·LUSTRACIONS Europa Audiovisual Library [en línia]. [Brussels]: European Union, [Consulta: 26. 07]. <http: //ec.](https://present5.com/presentation/f5de8b4370326cb9c74d1976b423117d/image-79.jpg "IL·LUSTRACIONS Europa Audiovisual Library [en línia]. [Brussels]: European Union, [Consulta: 26. 07]. <http: //ec.")
IL·LUSTRACIONS Europa Audiovisual Library [en línia]. [Brussels]: European Union, [Consulta: 26. 07].
IL·LUSTRACIONS PUIGJANER, J. M. Conocer Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 1991. PUIGJANER, Josep-Maria. Perfil de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 1997. RITUERTO, Ricardo M. De. “El español, contra las cuerdas en la UE”. A: El País, 27 de febrero de 2005.
http: //www. intercat. gencat. net/lingcat@ub. edu