GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Nabucco de Verdi (1842) ANÀLISI:
Presentació Obra primerenca de Giuseppe Verdi (1813 -1901), Nabucco va ser la tercera de les vint-i-set que va composar. De fet va ser una obra cabdal en la seva trajectòria i també per cimentar el mite de Verdi com a gran autor operístic. També ens presenta la faceta més nacionalista del compositor, en ple Romanticisme. L’obra fou estrenada a l Teatre de La Scala, a Milà, el 9 -III-1842, amb libretto de Temistocle Solera. El llibret partia de la versió teatral dels francesos Auguste Anicet-Bourgeois i Francis Cornue (amb el mateix títol que adoptaria l'òpera) Va resultar providencial que el músic decidís emprendre el Nabucco i que l’obra assolís l’èxit que va obtenir ben ràpidament. . Verdi passava per una veritable depressió. Feia poc s’havien mort els seus dos fills i la seva esposa, Margarida Barezzi. L’anterior òpera, Un Giorno di Regno, havia estat un fracàs. Fou versió de quan Verdi va arribar a l’empresari de La Scala, (1) S’explica la Bartolomeo deixar de seguida el llibret del llibret al casa seva va Merelli, qui va oferir el Nabucco, músic i cap intenció de composar l’òpera. Ara bé, el sense li va insistir que compongués l’òpera. llibre va caure i es va obrir per va dubtar molt (1) El músic no ho tenia clar iun fragment que Verdi. va llegir. acceptar i va encertar en fer-ho. Verdi va “Va pensiero …”, Tot seguit el músic es va interessar en l’argument i s’hi va posar. L’acció de la història explicada a Nabucco comença a Jerusalem (1 r acte) i conclou a Babilònia (actes 2 n a 4 t). L’acció es situa uns sis segles abans del naixement de Crist. La trama s’inspira de manera lliure en el relat bíblic de la deportació del poble d’Israel. L’òpera presenta Nabucco com a rei d’Assíria, encara que ell era realment de Babilònica i descendent d’una nissaga molt enfrontada als assiris. Encara que la Bíblia el presenta com un rei cruel hi ha notícies sobre l’històric Nabucodonosor que el mostren com a persona més raonable i sobretot un gran promotor La soprano que va estrenar el paper d’edificis, impulsor dels famosos Jardins penjants d’Abigaille va ser considerada de Babilònia (que fou Giuseppina una de les set Strepponi, dona que posteriorment meravelles del món antic) seria la companya i finalment la segona esposa de Verdi. Diuen les crítiques que la Strepponi va fer lluir molt bé el seu paper G. Strepponi L’obra va esdevenir aviat un símbol patriòtic A favor de la unificació d’Itàlia i contra l’ocupació Recreació dels austríaca de la part nord-oriental del país. La famosos jardins música representà una fitapenjats de del moviment cultural Babilònia, del Risorgimento italià. promoguts per Nabuccodonosor p. 1 (de 7)
Musicalment l’òpera està plantejada segons la tradició belcantista, amb escenes rígidament dividides en recitatiu, ària i cabaletta, resultant “arcaica” dins la producció del compositor. Però apunta ja un Verdi amb un sentit dramàtic en les veus, sobretot en Nabucco i Abigaille, dominats per la passió del poder, i ella per la gelosia. Nabucco és el primer dels grans papers per a baríton de l’autor. En canvi, els protagonistes amorosos de la història, Fenena i Ismaele queden poc dibuixats, tant dramàticament com per la poca presència solista. Evidentment, una gran novetat és la del protagonisme dels cors. És destacat el paper de Zaccaria, amb bells fragments. Assiris Abdalo (Tenor ) Oficial de Nabucco Gran sacerd ot de Baal (Baix) Paper breu Fenena (Mezzo) Filla de Nabucco i predilecta d’aquest. Era ostatge entre els israelites, enamorant-se de Ismaele Abigaille (Soprano dramàtica) Filla gran (fillastra) de Nabucco, està gelosa de Fenena i acabarà intentant fer-se amb el tron Nabucco (Baríton) Conqueridor assiri que conquereix Israel i deporta al seu poble Personatges Jueus Zaccaria (Baix) Primer sacerdot dels hebreu. Liderarà el seu poble tot procurant que conservi la fe en la protecció divina Ismaele (Tenor líric) Cap militar jueu. Estima Fenena i l’alliberarà en el primer acte, traint així els interessos del seu poble Anna (Sopra no sprinto) Germana de Zaccaria (canta en els conjunts) p. 2 (de 7)
A teló corregut se sent una simfonia orquestral a manera de preludi Acte 1 (de Al Temple de Salomó, a Jerusalem Els israelites lamenten que Nabucco, el rei assiri, està destruint la ciutat (cor Gli arredi festivi). Compareix al temple (recitatiu Sperate, o figli!. . . I cavatina amb cor D’Egitto là sui lidi) Zaccaria, primer sacerdot, acompanyat per la seva germana Anna i Fenena. Aquesta, que és la filla del rei assiri, està retinguda com a hostatge. El sacerdot demana enteresa i fe en Déu (cabaletta amb cor Come notte a sol fulgente). Arriba Ismaele, cap de l'exèrcit jueu que anuncia que Nabucco està a punt d’arribar. Ismaele es queda sol amb Fenena (recitatiu Fenena! O mia diletta!). La parella està enamorada des que el soldat va fer d’ambaixador a Babilònia. La preferència d’Ismaele provocà els gelosia d’Abigaile, que ha entrat al temple d’incògnit i els escolta (tercet Io t’amava. . . Il regno, il core). Els hebreus tornen al temple, espantats per la imminent captura (cor Lo vedeste? . . . Fulmainando). Nabucco entra i el sacerdot Zaccaria l’acusa de sacrilegi mentre amenaça d’apunyalar la filla del rei invasor, Fenena ( Che tenti? . . . Oh tema, insano!). Serà Ismaele que alliberarà Fenena lliurant-la al seu pare. El sacerdot i la resta d’hebreus acusen l’enamorat jueu de traïdor. Nabucco dona l’ordre de cremar el temple (és l’acabament del primer final ( Mio furor, non 4) 7’ 55” Dr. Riccard o Muti a La Scala 7’ 24” Dr. James Levine, 2001 al Met. Per deixar clar d’entrada que els 6’’ 07” 5’ 48” cors lluiran Des del Met, 2001 / Sotst Castellà 9’ 46” Samuel Ramey, Met 2001. Sots. Castellà 7’ 31” Amb Ghena Dimitro va En concert, Dr. Vladimir Válek 8’ 32” a Florènci a, 1977 8’ 38” Tetro Savoia, 2010 ORQUESTRA: Obertura: Sinfonia : Recull alguns dels temes musicals de la història, amb final brillant. COR: Introducció: Gli arredi festivi: Que caiguin per terra les decoracions festives. El poble d’Israel es lamenta de la imminent arribada de la invasió assíria. ZACCARIA: Recitatiu, ària (cavatina) i cavaletta: Sperate, o figli. . . D’Egitto là sui lidi. . . Come notte al sol fulgente : Espereu, fills meus, Déu tot poderós ha fet senyal del seu poder. El primer sacerdot hebreu vol infondre esperança en el seu poble. ISMAEL, FENENA i ABIGAILLE: Tercet: Fenena! O mia diletta!. . . Io t’ammava. . . Il regno, il core : Declaració d’amor dels dos bons i escena de gelosia quan s’hi afegeix una tercera en p. 3 discòrdia (la dolenta) (de 7)
Al palau de Nabucco (Babilònia) Abigaille troba i llegeix un pergamí que explica que és filla d’uns esclaus i no de Nabucco (escena Ben io t'invenni, o fatal scritto!. . . ). Posseïda d’odi Abigaille jura que es venjarà de Nabucco i de la seva filla legítima, Fenena (ària Anch'io dischiuso un giorno). A la vegada es deleix per tenir l’amor d’Ismaele. Amb aquestes entra el Gran Sacerdot de Baal lamentant -se que Fenena ha alliberat els jueus (escena Chi s’avanza? ). Davant la traïció els sacerdots assiris han decidit lliurar la corona a Abigaille, mentre enganyen la població dient que el rei ha estat mort en combat. Abigaille reflexiona sobre la sort d’una antiga esclava que acabarà posseint la corona assíria (cabaletta amb cor Salgo già del trono aurato). En un altre sector del palau Zaccaria resa amb l’esperança de persuadir els assiris de deixar la idolatria (recitatiu i ària-pregària Vieni, o levita!. . . Tu sul labbro dei veggenti ). Es dirigeix a l’habitació de Fenena. Quan dos levites estan insultant Ismaile per la seva traïció, apareix Zaccaria amb la seva germana Anna i amb Fenena: indica als indignats acusadors del militar que Ismaile va salvar en realitat a una dona recentment convertida al judaisme. Arriba Abdalo, oficial fidel de Nabucco per avisar Fenena dels rumors de la mort del rei i per demanar a l’hereva que es protegeixi. Posteriorment, el Gran sacerdot de Baal i els seus partidaris proclamen reina Abigaille. Aquesta proclama d’immediat la mort dels hebreus. Entra Nabucco a la sala del tron i li treu la corona a la seva fillastra (concertant S’appressan l’instanti). El monarca proclama que no només és rei sinó també Déu, vencedor de Baal i de Jehovà. Acte 2 (de 4) ABIGAILLE: Recitatiu, ària i cabaletta: Ben io t'invenni, o Prop del lluïment belcantista fatal scritto!. . . Anch'io dischiuso un giorno. . . Salgo già del trono aurato : Finalment t’he trobat. Escrit fatal!. . . Jo també vaig tenir fa temps. . . En l’ària la infeliç princesa enyora els temps ja passats d’esperances i d’innocència. Després d’un parèntesi provocat per la gent que arriba, la noia canta la cabaletta que comença: Ja em veig en el tron daurat 11’ 58” Per Theodossiu 12’ 36” Per Monarstyrska, La Scala, 2013 3’ 43” Per Samuel Ramey, 2001. Sotstitolat Castellà 5’ 35” Per Carlo Colombar a (escena sencera) 3’ 21” Arena de Verona, 1981, Sots castellà 3’ 42” Amb Joan Pons, Sots castellà 4’ 26” Per Renato Bruson 5’ 34” Per Joan Pons (amb fragment previ) ZACCARIA: Ària: Tu sul labbro de’ veggenti: Pregària que ve a dir: Déu, tu que inspires els llavis dels profetes. . . Ària de tonalitat ben greu TOTS: Concertant amb cor: S’appressan gl’instanti : S’acosta el moment de la terrible venjança. NABUCCO: Ària: Chi mi toglie il regio scettro? : Qui m’arrenca la corona del cap? , Veritable ària de la bogeria després de que el sacríleg Nabucco hagi caigut a terra fulminat per un llamp p. 4 (de 7)
Acte 3 (de Ia part. - A uns jardins, a Babilònia Abigaille és aclamada pel Gran Sacerdot de Baal i la població com a nova reina (escena Eccelsa donna). Els sacerdots reclamen la mort dels hebreus. Apareix un Nabucco pertorbat que intenta recuperar el tron (DUET Donna, chi sei? ). Abigaille li parla i li diu que ella fa de regent perquè ell no està en condicions. Enganyant al seu padrastre li fa signar un paper que ordena l’execució de Fenena. Nabucco cerca el document que demostra que Abigaille és filla d’esclaus, però l'únic que aconsegueix és contemplar com la usurpadora trenca en bocins el pergamí. Quan Nabucco reclama els guàrdies aquests el fan presoner i se l’enduen reclòs a la seva cambra. IIa part. - A Babilònia, prop del riu Eufrates Els jueus estan descansant dels treballs forçats als quals es troben obligats. Enyorant la pàtria perduda entonen el cèlebre cor Va’, pensiero sull’ale dorate. Al final Zaccaria infon ànim als seus compatriotes amb la predicció que Déu els permetrà el retorn. (Escena i ària acompanyada: Oh, chi piange? [. . . ] Del 4) 2’ 24” En concert 3’ 52” A La Scala ASSIRIS: Cor: È l’Assiria una regina : L’Assíria és una reina poderosa. Un més dels brillants cors, el que obre el tercer acte NABUCCO-ABIGAIL: Duet: 14’ 32” Nucci. Monastyrs ka 2’ 07” FRAGME TN Deh perdona El cor més cèlebre de la història de 5’ 32” l’òpera 9’ 31” La Scala, Milà. Sotst. castellà Met, 2001 Sotst. castellà 3’ 53” R. Raimondi 1979, París Sots castellà 5’ 10” Samuel Ramey Met 2001 Eccelsa donna. . . Deh perdona : En el llarg i brillant duet els sacerdots han obtingut de la seva reina, “excelsa dona”, la mort de Fenena i tots els jueus. El pare, i fins feia poc orgullós rei, acabarà demanant clemència la seva fillastra en una emotiva súplica. HEBREUS: Cor: Va pensiero, sull’ali dorate : Vola, pensament amb ales daurades. Descriu l’afany dels jueus per recordar el propi país. Text Italià-català ZACCARIA: Què: Oh, chi piange. . . Del futuro nel buio discerno : Qui plora? No us lamenteu, exclama el líder jueu animant al seu desconsolat poble p. 5 (de 7)
Acte 4 (de Ia part. - A la cambra reial de Nabucco Encara obnubilat Nabucco es desperta i sent cridar el nom de la seva filla Fenena (escena Son pur queste mie membra!). Abocant-se a la finestra veu que la duen a executar. En constatar que està presoner i impotent, el destronat rei implora la protecció del Déu d’Israel (ària Dio di Giuda!): després de demanar perdó promet la seva conversió religiosa així com la del seu poble. Ràpidament Nabucco recupera el seu sa judici (escena Porta fatale, oh t’aprirai!) mentre veu l’arribada d’Abdallo i altres fidels als II part. - Als jardins de Babilònia quals insta aarecuperar el tron (cabaletta amb L’execució de Fenena està preparada cor: Cadra, cadrano i perfidi) (mentre se sent una marxa fúnebre). Zaccaria fa una invocació a Déu per tal que aculli a la Reconsnova màrtir (recitatiu Va! La palma del trucció del Baal martirio). Fenena accepta resignada el seu bíblic destí (pregària Oh, dischiuso è il firmamento!). En aquest moment arriba Nabucco (escena Viva Nabucco!) que ordena destruir el ídol de Baal, però els seus seguidors tenen poca feina perquè la gran estàtua es desploma per si sola (cor amb l'himne Immenso Jehovah!). Abigaille, que es veu derrotada, es pren un verí, confessa les seves maquinacions i encara té temps per demanar perdó al Déu d’Israel. Ja en l’escena final (Oh! Chi vegg’io!) Nabucco proclama la llibertat dels hebreus i els insta a tornar a la seva pàtria i reconstruir el temple. El rei proclama la seva obediència a Jehovà. Tothom acaba celebrant 4) NABUCCO: recitatiu, ària i cabaletta: Son pur questa mie 11’ 15” Per E. Bastiani. A Florènci a el 1961 2’ 26” Per Anna Malavasi 5’ 51” En conce rt 8’ 43” Per Roberto Servile (amb algun fragmen suprimit) 2’ 05” Per Violeta Urmana FRAGMEN T Del COR: Immenso Jehovah 2’ 06” FRAGMENT D’ABIGAILLE: Su me. . . morente. . . Esanime 3’ 47” membra!. . . Dio di Giuda!. . . Cedran, cedranno i perfide : Són aquestos els meus membres? . . . Déu de Judà. Deslliura'm i suprimiré els meus ritus. . . Cauran els pèrfids. És la llarga escena de Nabucco en què aquest se suposa que adopta la religió jueva. I així obté la protecció de Jahvé. FENENA: Ària: Oh, dischiuso è il firmamento : Oh, el cel s’ha obert. Es tracta de la principal ària de Fenena TOTS: Cor i concertant final: Immenso Jehovah : Gran Jehovà, qui pot deixar d’escoltar-te? Amb un final col·lectiu d’invocació al Déu d’Israel que se suposa que ha demostrat la seva superioritat sobre Baal i els cultes pagans. Inclús l’Abigaille, que ha pres un verí, es penedeix poc abans de morir p. 6 (de 7)
Enregistraments i referències Mitjà REFERÈNCIES ENREGISTRAMENTS Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ed Robinbook. Pp. 879 a 883 1965, DECCA, Opera de Viena. Dr. Lamberto Gardelli. Tito Gobbi, Elena CD Souliotis, Carlo Cava, Bruno Prevedi, Dora Carral Olivares, Juan Carlos [Coord. ]. Nabucco. Barcelona: Liceu, 2006 1982, Deutsche Grammophon. Opera de Berlin. Dr. Giuseppe Sinopoli CD Castillo, Fernando [Dr. ] La Gran Opera, vol 3. Barcelona: Planeta Agostini, 1898. Pp. 16 a 23 Piero Cappuccilli, Ghena Dimitrova, Evgveny Nesterenko, Lucia Valentini Terrani, Plácido Domingo DVD G. Prestia, Accés íntegre i gratuït amb You Tube Sanaran, Rosa [Dr. ]. Temporada 2005 -06. Barcelona: Associació d’Amics del Liceu. 2005. 2001, París 1979 (sotstitulat en castellà), Fabio TDK. Opera de Viena. Dr. en 2 parts Luisi. Leo Nucci, Maria Guleghina, M. Dvosky, 1 h 02’ 17” 1 h 05’ 45” 2 h 09’ 08” Orange 1989 2 h 06’ 12” Viena 2001 Per Káreol Per Verdi 200 Teatro Calderón, Nabucco, 2013. Baixat 15 II-2013 2 h 01’ 12” Verona, 2007 Per Spadone LIBRET TO Italiàcastellà AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, juny 2011 http: //www. aamalcoy. com/temporada 1213_archivos/doss ier_nabucco. pdf La Opera. Net. Nabucco. Baixat 21 -01 -2013. http: //www. laopera. net/verdi/nabucco-verdi-operacompleta-argumento-y-videos Reconstrucció de la Babilònia de Nabucodonosor Melómano. Nabucco de Giuseppe Verdi. Baixat 20 -01 -2013. http: //orfeoed. com/melomano/2012/articulos/opera/na bucco-de-giuseppe-verdi/ Altres guies d’audició Associació d’amics p. 7 (de 7)
Скачать презентацию GUIA D AUDICIÓ per a l òpera Nabucco de Verdi
2acd364b78fff8655bd37cd3da524078.ppt