El tema d aquest himne és la reialesa universal

El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv. 3, 7 -9) manifestada victoriosament quan ell lliurà la Terra promesa en herència al seu poble (vv. 4 -5). En la vibrant aclamació del v. 6 es percep l’eco d’una litúrgia d’entronització de l’Arca de l’Aliança en el santuari de Sió. Quan s’anà perdent el record d’aquests festa, el salm s’aplicà al triomf final de Déu i a la implantació definitiva del seu Regne.

1. AMB ISRAEL Un dels dies de la “festa dels Tabernacles”, Jerusalem festejava el “seu rei” Déu. Se sortia de la part baixa, de la font de Sió en el fons de la vall del Cedró. Després, la processó pujava, s’“elevava” fins al turó de Sió dominat pel temple. La cerimònia no donava la reialesa a Déu. Perquè Jahvè és Déu des de sempre. Però sí que actualitzava aquesta reialesa, ja que, per la celebració mateixa, Déu regnava, de fet, sobre aquest poble. 2. AMB JESÚS Era un anunci profètic! Allò que mai no s’havia realitzat humanament, arribà a ser realitat misteriosa amb Jesucrist. El verb “Déu s’eleva”, Déu puja, present en el cor d’aquest salm, esperava la seva plena realització. L’Església, des del començament, va prendre aquest verb “pujar” per aplicar-lo a l’Ascensió de Jesús ressuscitat a la glòria del Pare. Més enllà de la paraula, és “la reialesa universal de Déu” el que volia celebrar aquest salm, i que també es canta en la festa de l’Ascensió. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS L’Ascensió, alegria de la humanitat que es veu “coronada” en un dels seus. Un bonic himne ho canta així: “La terra és feliç. Ha donat el seu primer fruit de glòria: Jesús ha pujat prop del Pare! Feliç, porta la promesa. Recollida en la seva humilitat, atrau la llum des de dalt. ” Sí, el triomf reial de Déu és també el triomf ple d’un home “nascut de dona” (Ga 4, 4).

Aplaudiu, pobles de tot el món, aclameu Déu amb entusiasme. El Senyor és l’Altíssim, el terrible, rei de reis a tot el món.

Sotmet els pobles al nostre guiatge, posa nacions als nostres peus; i, per heretat seva, ens pren a nosaltres, glòria de Jacob, el seu estimat.

Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Canteu a Déu, canteu-li, canteu al nostre rei,

que és rei de tot el món, canteu a Déu un himne. Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat.

Els prínceps dels pobles s’uneixen al poble del Déu d’Abraham, perquè són de Déu els poderosos de la terra, són d’ell, que és sobirà de tots.

“El Senyor ens escollí l’herència” Vós, Senyor, vau dividir la Terra Promesa entre les tribus d’Israel i heu determinat les circumstàncies d’història, família i societat en què he de viure. La meva terra promesa, la meva herència, la meva “vinya” en termes bíblics. Us dono gràcies per la meva vinya, l’accepto de la vostra mà, vull declarar-vos, directament i clarament, que m’agrada la vida que per a mi heu escollit, que estic orgullós del temps que em toca de viure, que em trobo de gust amb la meva cultura i feliç en la meva terra. És fantàstic viure en aquest moment de la història, i me n’alegro, Senyor, amb tota l’ànima. Vós em prepareu cada dia els esdeveniment que em surten al pas, les notícies que llegeixo, el temps que m’espera i l’estat d’ànim que s’apodera de mi. Vós em prepareu la meva herència. Vós em lliureu la meva vinya cada dia. Ensenyeu-me a llaurar la terra, a dominar aquests estats d’ànim, a tractar els qui trobo, a treure profit de tots els esdeveniments que m’envieu. Sóc fill del meu temps, i considero aquest temps com un do vostre que vull aprofitar amb fe i alegria, sense desanimar-me ni desconfiar mai. El món és bonic, perquè l’heu creat per a mi. Gràcies per aquest món, per aquesta vida, per aquesta terra i per aquest temps. Gràcies per la meva vinya, Senyor.

Us lloem, Déu sublim i terrible, perquè ens heu escollit com a heretat vostra: feu que us reconeguin els grans de la terra, mostrant el vostre poder als pobles.