Скачать презентацию El tema d aquest bonic himne és l obra de Скачать презентацию El tema d aquest bonic himne és l obra de

f01c2dba59f3cbf3554cbff88e3f791c.ppt

  • Количество слайдов: 13

El tema d'aquest bonic himne és l'obra de Déu en la creació. El poema El tema d'aquest bonic himne és l'obra de Déu en la creació. El poema presenta una semblança notable amb un himne egipci al déu sol, provinent del segle XIV a. C. Més evident encara és la seva relació amb el primer capítol del Gènesi. Tanmateix, el salmista utilitza les seves fonts d'inspiració amb una gran llibertat i originalitat. Es descriu l'univers visible com una realitat desbordant de moviment i de vida, que reflecteix, fins i tot en els detalls més ínfims (vv. 17 -18, 21), el poder i la saviesa del Creador.

1. AMB ISRAEL L'autor d'aquest salm ha 1. AMB ISRAEL L'autor d'aquest salm ha "copiat", purificant-lo de tota idolatria, un himne egipci en honor d'Aton-Ra, el déu sol, compost per Amenofis IV. Va buidar, grosso modo, el seu llenguatge al motlle dels sis dies del Gènesi, introduint un gran optimisme davant la naturalesa. . . Posant en guàrdia finalment davant el "mal" que la llibertat humana pot fer, i que finalment ha de desaparèixer. 2. AMB JESÚS Sant Joan va presentar Jesús com el Verb encarnat: "Totes les coses han vingut a l’existència per mitjà d’ell, i ni una sola de les que han vingut a l’existència no hi ha vingut sense ell" (Jn 1, 3). "En ell hi ha la vida". . . Imaginem Jesús, l'home-Déu que vingué a viure enmig dels éssers que havia creat, passejant-se entre els seus dominis, entre la seva obra mestra, mirant el mar, el sol, els animals, els éssers vivents. Les paràboles ens parlen de molts d’ells. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Hem de descobrir constantment la bellesa, la fecunditat, el poder de la creació: a còpia de viure entre aquestes meravelles, ens habituem als paisatges, als boscos, a les flors. . . No som sensibles al seu missatge.

Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que en sou, de gran! Aneu Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que en sou, de gran! Aneu vestit d’esplendor i de majestat, us embolcalla la llum com un mantell. Heu estès el com una vela, i dalt les aigües us heu fet un palau. Preneu els núvols per carrossa i avanceu sobre les ales dels vents; teniu els vents per missatgers, el foc i les flames per executar les ordres.

Assentàreu la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. La cobríreu amb Assentàreu la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. La cobríreu amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes. Les amenaceu i fugen a l’instant, es precipiten en sentir el vostre tro, pujant les muntanyes, baixant per les valls, fins al lloc que els havíeu assignat; els fixàreu un límit que no traspassaran, mai més no cobriran la terra.

De les fonts, en feu brollar torrents, que s’escolen entre les muntanyes; s’hi abeuren De les fonts, en feu brollar torrents, que s’escolen entre les muntanyes; s’hi abeuren els animals feréstecs, els ases salvatges hi apaguen la set, a les seves ribes nien els ocells, refilen entre les branques. Des del vostre palau regueu les muntanyes, sacieu la terra de pluges del cel; feu néixer l’herba per al bestiar que treballa al servei de l’home. I ell treu el pa de la terra, i el vi que li alegra el cor, l’oli que li ungeix el front i el pa que li renova les forces.

S’assaonen els arbres més alts, els cedres del Líban que ell plantà. Hi fan S’assaonen els arbres més alts, els cedres del Líban que ell plantà. Hi fan niu els ocells, i al cim de tot, la cigonya. Els cabirols van per l’alta muntanya, als roquissars es refugien les fagines. La lluna, que heu creat, senyala les festes, el sol coneix el lloc on s’ha de pondre. Quan esteneu la fosca, es fa de nit i ronden totes les bèsties de la selva; els lleons rugeixen buscant la presa, reclamant a Déu el seu menjar.

Quan feu sortir el sol, es retiren i s’ajacen als seus caus. I l’home Quan feu sortir el sol, es retiren i s’ajacen als seus caus. I l’home se’n va al seu treball, a la seva tasca fins al vespre. Que en són de variades, Senyor, les vostres obres, i totes les heu fetes amb saviesa. La terra és plena de les vostres criatures.

Aquí teniu el mar, immens per totes bandes; són incomptables els animals que s’hi Aquí teniu el mar, immens per totes bandes; són incomptables els animals que s’hi mouen, des dels més petits fins als més grans; navegant el solquen els vaixells, i Leviatan que vau formar per jugar-hi. Tots esperen de la vostra mà que els doneu l’aliment al seu temps; els el doneu, i ells l’arrepleguen, així que obriu la mà, mengen a desdir; però si deixeu de mirar-los, es desconcerten, si els retireu l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir. Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra.

Glòria al Senyor per sempre. Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, Glòria al Senyor per sempre. Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, ell que, si mira la terra, la fa tremolar, si toca les muntanyes, s’hi aixeca foc i fum. Cantaré al Senyor tota la vida, cantaré al meu Déu mentre sóc al món. Que li sigui agradable aquest poema, són per al Senyor aquests cants de goig. Que desapareguin de la terra els injustos, i no hi hagi més pecadors. BENEEIX EL SENYOR, ÀNIMA MEVA!

HARMONIA EN LA CREACIÓ Em proposo descobrir la bellesa de la vostra creació, Senyor, HARMONIA EN LA CREACIÓ Em proposo descobrir la bellesa de la vostra creació, Senyor, pensant en la mà que la va fer. Vós sou darrere de cada estrella i darrere de cada bri d'herba, i la unitat del vostre poder dóna llum i vida a tot el que heu creat. La vostra presència és la que dóna solidesa a les muntanyes i lleugeresa als rius; doneu a l'oceà la seva profunditat, i al cel el seu color. Pastureu els núvols en els prats del cel i els feu fèrtils amb el do de la pluja sobre la terra. Guieu els ocells en el seu vol i ajudeu la cigonya a fer-se el niu. Doneu al bou la seva força, i a la gasela la seva elegància. Deixeu que els grans cetacis juguin a l'oceà mentre innombrables peixos solquen els seus abismes. Us preocupeu de tothom, protegiu tothom; dirigiu els seus camins i els doneu aliment per a regenerar les seves forces i la seva alegria. I, enmig de tot això, l'home. L'home existeix per a contemplar la vostra obra, rebre les vostres benediccions i donar-vos-en gràcies. Amb quin delit vetllareu per ell, hereu de la vostra terra i rei de la vostra creació! L'alimenteu amb els fruits de la terra per formar el seu cos i alliberar la seva ment. Vós mateix l'ajudeu a recollir aquests fruits i a fer el pa. Tot està en ordre, tot està en harmonia. Només hi ha una nota discordant en el concert de la creació. El pecat hi és present com una taca en el paisatge, com una clivella a la terra, com un llamp en el firmament. Destrueix l'equilibri en el món de l'home, ennegreix la seva història i posa en perill el seu futur.

Oh Déu, Senyor de la creació, el vostre amor s'ha vessat en l'univers, omplint-lo Oh Déu, Senyor de la creació, el vostre amor s'ha vessat en l'univers, omplint-lo de bellesa, i nosaltres hem creat el pecat: deslliureu la nostra ànima de tota maldat i que la creació sigui el mirall on contemplem el vostre rostre.