Скачать презентацию Aquest salm és un himne litúrgic de Скачать презентацию Aquest salm és un himne litúrgic de

d5e6e1aca542257cec2c862584a411b5.ppt

  • Количество слайдов: 15

● Aquest salm és un himne litúrgic de lloança i benedicció a Déu amb ● Aquest salm és un himne litúrgic de lloança i benedicció a Déu amb motiu de la festa de les Tendes. Israel celebra comunitàriament aquesta fent memòria de la presència amorosa de Jahvè durant la seva travessia pel desert, presència que assoleix el seu cimal amb el lliurament de la llei en la teofania del Sinaí. L'himne té dos blocs ben definits. ● En el primer s'evoca la Paraula que Jahvè va pronunciar sobre Israel, esclau del faraó, i que va tenir la força per a arrencar-lo de l'opressió i conduir-lo a la llibertat: «Sento un parlar que m’és desconegut: ‘Li he tret el pes de les espatlles, i els cabassos de les mans. Has cridat quan et veies oprimit, t’he salvat. . . ’» ● El segon bloc és una crida a la conversió. El poble té consciència que el nou esclavatge que pesa damunt d’ell a Babilònia és degut a la seva reticència a escoltar i obeir Jahvè: «Però el meu poble no escolta la meva veu, Israel no vol fer cas de mi; i els abandono al seu cor obstinat, al grat dels seus capricis. »

● Déu, sempre atent als sofriments dels seus fills, i sensible a tot dolor ● Déu, sempre atent als sofriments dels seus fills, i sensible a tot dolor humà, no pot resistir-se a una súplica tan profunda i tendra alhora; més encara quan la súplica neix de la veritat: el reconeixement que el poble s'ha girat d'esquena a Déu. Doncs bé, si el poble s'hi ha girat d'esquena, ell es posarà de cara a l'home enviant-li la Paraula feta carn en el Senyor Jesús. Ja no s'ha de buscar la Paraula dalt del cel. És enmig nostre. La vida és entre nosaltres, està al nostre abast. ● Aquest és el problema fonamental de molts homes d'avui: anar darrere d’allò que és accessori, desplaçant Déu que és viu en la Paraula. No és un problema nou. El príncep del mal sempre ha tingut els seus ardits per posar la seva mentida, tot barrejant-la amb mitges veritats.

Celebreu la festa, honorant Déu, la nostra força, aclameu el Déu de Jacob. Entoneu Celebreu la festa, honorant Déu, la nostra força, aclameu el Déu de Jacob. Entoneu càntics, tocant els tambors, les arpes sonores i les cítares. A la lluna nova toqueu els corns, anunciant la diada de lluna plena.

Així ho té prescrit Israel, és festa ritual del Déu de Jacob; un precepte Així ho té prescrit Israel, és festa ritual del Déu de Jacob; un precepte que imposà als fills de Josep quan sortien de la terra d’Egipte.

Sento un parlar que m’és desconegut: Li he tret el pes de les espatlles, Sento un parlar que m’és desconegut: Li he tret el pes de les espatlles, i els cabassos de les mans.

Has cridat quan et veies oprimit, t’he salvat, t’he respost en el tro misteriós, Has cridat quan et veies oprimit, t’he salvat, t’he respost en el tro misteriós, t’he provat a les fonts de Meribà.

Escolta, poble meu, el que jo et mano. Tant de bo m’escoltessis, Israel! Escolta, poble meu, el que jo et mano. Tant de bo m’escoltessis, Israel!

No tinguis déus estrangers, no adoris els déus dels pagans. Jo sóc el Senyor, No tinguis déus estrangers, no adoris els déus dels pagans. Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he tret de la terra d’Egipte; obre la boca, que jo te l’ompliré. »

Però el meu poble no escolta la meva veu, Israel no vol fer cas Però el meu poble no escolta la meva veu, Israel no vol fer cas de mi; i els abandono al seu cor obstinat, al grat dels seus capricis.

Tant de bo que el meu poble d’Israel m’escoltés i seguís els meus camins. Tant de bo que el meu poble d’Israel m’escoltés i seguís els meus camins. En un instant serien vençuts els enemics, giraria la mà contra els qui l’oprimeixen.

Els enemics del Senyor se li sotmetrien, fóra aquest el seu destí per sempre; Els enemics del Senyor se li sotmetrien, fóra aquest el seu destí per sempre; l’alimentaria amb la flor del blat i amb la mel abundant de les roques.

 «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he tret de la terra «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he tret de la terra d'Egipte. » Un poble que oblida els seus orígens perd la seva identitat. Per això el gran manament que Déu dóna a Israel és: Recorda’t d’Egipte! Si recordeu Egipte, recordareu el Senyor que us en va treure, i sereu el seu poble, i ell serà el vostre Déu. El que ens fa ser un poble és el nostre origen comú en Crist, el nostre alliberament, la nostra redempció, la nostra sortida d'Egipte. També nosaltres érem esclaus, encara que no ens agrada recordar-ho. Donem per presumpta la nostra independència i la nostra llibertat, el progrés de la raça humana i els avenços de la societat; tot això ens sembla normal, quelcom que se'ns deu; ens oblidem dels nostres orígens, i així perdem els vincles que ens uneixen entre nosaltres i amb Déu. Ens hem oblidat d'Egipte i hem deixat de ser un poble. Doneu-me, Senyor, la gràcia de la memòria. Feu-me recordar el que he estat i el que he arribat a ser per la vostra gràcia. Feu que tingui sempre davant els ulls la pobresa de la meva condició i l'esplendor de la vostra redempció. Vós vau trencar les meves cadenes, vau sotmetre les meves passions, vau guarir les meves ferides, vau restaurar la meva confiança. Em vau donar una vida nova, Senyor; una vida que s'expressa en la nova identitat que tinc com a membre del vostre poble escollit. També jo he sortit d'Egipte, i no he sortit sol, sinó en companyia d'una alegre multitud que festeja el mateix alliberament, perquè tots havíem estat sota el mateix jou.

Déu, força nostra, la vostra paraula ens jutja, ja que ens acusa i evidencia Déu, força nostra, la vostra paraula ens jutja, ja que ens acusa i evidencia les nostres maldats: adorem déus estranys, no volem obeir, caminem segons els nostres capricis, el nostre cor és obstinat. Canvieu el nostre cor de pedra per un cor de carn, a fi que assolim un dia la glòria que ens heu promès.