12 Descolonització i Tercer Món 12 1 Les

12. Descolonització i Tercer Món 12. 1. Les causes de la descolonització és el procés d’independència política que va posar fi als imperis colonials (1945 -65) per causa de elements deguts a l’impacte de la SGM les colònies: -enfonsament del mite de la potència colonial invencible -sentiment antioccidental i independentista fomentat pels japonesos a l’Àsia Oriental -difusió dels ideals antinazis de llibertat i democràcia -formació i desenvolupament de guerrilles contra els ocupants -el nou equilibri internacional: -pèrdua d’importància de les antigues potències colonials -posició anticolonialista de les noves potències les noves organitzacions internacionals: -Carta fundacional de l’ONU: igualtat dels pobles i dret d’autodeterminació -paper de tribuna internacional a favor de la independència la rendibilitat econòmica dels imperis: afavorien a una minoria, exigien elevats costos per administrar-los i defensar-los La descolonització elements apareguts a l’interior de les metròpolis en relació a la força dels moviments anticolonialistes i d’alliberament va influir en basats en líders carismàtics (Nehru, Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser, Sukarno, Senghor, Lumumba) ideologies diferents com són -de caràcter comunista (Indoxina, Indonèsia) -de defensa cultural (Sédar Senghor, Nehru) o d’identitat religiosa en relació a la rendibilitat política dels imperis: -intel·lectuals que defensaven posicions anticolonialistes -augment de població que prenia consciència de les reivindicacions anticolonials i s’oposava a les guerres que defensaven els imperis

12. Descolonització i Tercer Món 12. 2. Les primeres independències asiàtiques van ser Les colònies asiàtiques les iniciadores del moviment descolonitzador a través de negociacions i guerres d’alliberament simultànies o successives Indonèsia: -ocupació nipona: foment de l’actitud antioccidental i tolerància de les guerrilles -1945: proclamació unilateral de la independència (Ahmet Sukarno) -enviament de tropes holandeses -pressions de GB i l’ONU -negociacions de l’Haia -1949: acceptació de la independència: Estats Units d’Indonèsia com són els casos de Índia: -existència del Partit del Congrés (Nehru i Gandhi) i la Lliga Musulmana (Ahmet Jinnah) -1945: laboristes al govern britànic (Attlee), inici de negociacions i 1948 com a data d’abandonament -Lord Mountbatten (darrer virrei): procés de cessió del poder, política repressiva, recolzament als musulmans contra el Congrés i enfrontaments hindús / musulmans -partició: Unió Índia i Pakistan -continuació dels litigis: interns (Bangla Desh, 1974) i fronterers (Caixmir) Indoxina francesa (Vietnam, Laos, Cambodja): -1945: les forces comunistes del Vietminh (Ho Chi Minh) proclamen la RD del Vietnam -enviament de tropes franceses i conflicte (1946: Leclerc / Giap) -1950: internacionalització -1954: derrota francesa a Dien Bien Phu -Conf. de Ginebra: independència de Laos i Camboja i partició de Vietnam (paral·lel 17) -continuació de la guerra per conseguir la unificació i participació dels EUA

12. Descolonització i Tercer Món 12. 3. Els conflictes al Pròxim Orient -1917: Declaració Balfour i immigració massiva de jueus -SGM: holocaust -1945: insurrecció de l’Haganà -1947: resolució de l’ONU -1948: proclamació d’Israel (Ben Gurion) conflueixen Al Próxim Orient a través de destacant el naixement d’Israel problemes polítics i interessos econòmics l’oposició entre Israel i els països àrabs arran de problema palestí: -èxode i ocupació israeliana -OAP (1964): acció directa i terrorista (abandonada des de 1974) -1977: Egipte reconeix Israel -1978: Camp David -1987: 1 a. intifada -1991: Conf. Madrid: inici negociacions (“pau per territoris”) -1993: zones aut. Gaza i Jericó -2000: 2 a. intifada i radicalisme islamista va provocar la -expulsió dels palestins dels territoris lliurats a Israel i reclusió en camps de refugiats -no reconeixement de l’estat jueu pels estats àrabs -atac de la Lliga Àrab (Egipte, Síria, Aràbia Saudita, Jordània, Iraq, Líban, Iemen) -rebuig israelià i ocupació de Jerusalem i el Nègueb -1949: armistici (partició de Jerusalem i noves zones per a Israel) ha donat lloc a 4 a guerra (Yom Kippur, 1973): negociacions 1 a. guerra (1948 -49) 3 a. guerra (dels Sis Dies, 1967): ocupació territoris i esclafament exèrcits àrabs degut a amb fets com revoltes i noves repúbliques: Iraq (1958), Somàlia i Mauritània (1960), Iemen del Sud (1962) Iran: -1951: cop d’estat (Mossadeq) i nacionalització dels jaciments petrolífers -1953: cop d’estat (va tornar el xa al poder) i occidentalització del país -1979: l’ayatollah Khomeini puja al poder (rep. islàmica) va influir sobre 1953: britànics fora del Sudan 2 a. guerra: invasió del Sinaí Egipte: cop d’estat (Nasser), rep. va aconseguir aprofitada per va afavorir 1956: nacionalització canal de Suez (ocupació franco-britànica, suport soviètic, pressió nord-americana) moviment panarabista complementa t amb caracteritzat per -defensa de la identitat cultural islàmica -lligams de cooperació i d’ajut entre països islàmics -oposició a l’estat d’Israel

12. Descolonització i Tercer Món 12. 4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (1) La descolonització del continent africà al temps que augmentava la consciència anticolonial i la voluntat d’independència va produir-se entre 1955 i 1975 Àfrica subsahariana manifestada a distingim el Con Sud africà -Conf. de Nova Delhi (1947) -Conf. de Bandung (1955): dret dels pobles a la sobirania, igualtat de les nacions, condemna a les discriminacions racials, rebuig a les intervencions estrangeres, voluntat neutralista, etc. l’Àfrica del nord Marroc i Tunísia (França): -rebel·lions nacionalistes (Istiqlal i Destur) -repressions i negociacions amb els poders locals -indep. del Marroc (1956: Muhammad V) -indep. de Tunísia (1957; Rep. : Habib Bourguiba) Algèria (França): -colònia molt poblada d’immigrants -1954: fundació del FAN (Ben Bella), insurrecció, enviament de tropes i forta repressió -1958: crisi política i pujada de De Gaulle al poder -1959: reconeixement del dret d’autodeterminació -1960 i 1961: rebel·lió de colons francesos -negociacions i referèndum -1962: independència colònies espanyoles: -1956: incorporació del Rif al Marroc -1968: indep. de Guinea Equat. -1969: cessió d’Ifni al Marroc -1975: cessió del Sàhara a Marroc i Mauritània, amb l’oposició del Front Polisario (RASD)

12. Descolonització i Tercer Món 12. 4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (2) distingim Àfrica subsahariana l’Àfrica britànica: -Ghana: independència pactada (Nkrumah, 1957) -Nigèria (1960) -Sierra Leone (1961) -Tanganika (1961) -Uganda (1962) -Kenya (1963): insurrecció dels Mau -Mau (1950 -53) el Con Sud africà on cal parlar de Rep. de Sud-Àfrica: -1961: proclamació de la ind. per part dels colons blancs i instauració de l’apartheid -lluita contra la discriminació racial i per la ind. real (Congrés Nacional Africà, Nelson Mandela) -1990: inici del procés per suprimir l’apartheid (alliberament de Mandela, derogació de lleis discriminatòries) -1993: nova constitució -1994: primeres eleccions multiracials l’Àfrica francesa: -1947: insurrecció a Madagascar -1958: proposta: autonomia o indep. -1958: ind. de Guinea (Sékou Touré) -1960: ind. de Costa d’Ivori, Senegal, Gabon, Mali, Txad, . . . Rhodèsia del Nord: ind. el 1963 (Zàmbia) Rhodèsia del Sud: -1965: proclamació unilateral d’ind. per part dels blancs i instauració d’un apartheid -1980: consecució del poder per la majoria negra, abolició de l’apartheid i proclamació de Zimbabwe Congo Belga (Zaire): -1958: el Moviment Nacional del Congo (Lumumba) reclama la ind. -1960: Bèlgica accepta -conflicte de Katanga afavorit pels belgues i mort de Lumumba -1965: cop d’estat (Mobutu) Portugal: -1955: aparició de moviments guerrillers, generalització de la insurrecció, erosió del règim dictatorial de Salazar -1974: Revolució dels Clavells -negociacions i ind. (Angola, Moçambic, Guinea Bissau) Namíbia (colònia alemanya sota el control d’Àfrica del Sud): -moviments independentistes amb el suport d’Angola -1988: acord per a la ind. -1989: primeres eleccions generals -1990: independència

12. Descolonització i Tercer Món 12. 5. El Tercer Món i els problemes heretats del colonialisme el conjunt de països designava El Tercer Món compartien característiques derivades del subdesenvolupament econòmic no alineament amb cap dels blocs com ara equival a han continuat amb el neocolonialisme caracteritzat per -escassa renda per càpita -malnutrició -analfabetisme -gran creixement demogràfic -majoria de població activa agrària -països subdesenvolupats -perifèria (/ centre) -Sud (/ Nord) -empobrits (/ enriquits) dependència comercial (relacionada amb l’intercanvi desigual) dependència financera (dels prèstecs del món desenvolupat i els organismes internacionals i de les inversions exteriors) dependència tecnològica (que implica pagament de royalties)