Aquest és un dels salms més típics de

Aquest és un dels salms més típics de la Quaresma. El temptador el cita a Jesús, en l'evangeli de la "temptació al desert", del primer diumenge de Quaresma. És un salm de peregrinació, que fa entrar en escena un rei, compromès en una guerra, alhora nacional i religiosa, contra nacions paganes, i per elles, contra els poders del mal que s’han desencadenat. . . Puja en peregrinació al temple per passar-hi la nit i ser afavorit amb una revelació divina, un oracle enmig de la seva oració. La lluita que està en joc és de naturalesa "escatològica". És la lluita del rei-Messies contra totes les forces que ens oprimeixen. És el combat de Jesús!

1. AMB ISRAEL En hebreu, el verb "reposar" del segon versicle significa "passar la nit a l'ombra de l'Altíssim". Com Salomó quan venia a passar la nit a Gabaon (1 Re 3, 4 -15), com Saül que sol·licitava un oracle (1 Sa 28, 5 -6), abans de donar una batalla decisiva, el Rei d'Israel ve a passar una nit en oració al temple. I, cap al final de la nit d'oració, Déu pren la paraula per pronunciar un oracle solemne i anunciar al rei la victòria. 2. AMB JESÚS Després de quaranta dies d'oració i de dejuni passats al desert, prop de Déu, just abans d'emprendre el seu gran combat escatològic, Jesús és temptat pel mal. Satanàs li cita aquest salm: "Llança't daltabaix, perquè està escrit: ‘Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb cap pedra. ’” Jesús va pregar realment aquest salm! I això és dir poc: El va viure. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El mal es desplega, però Déu és present en el cor de la història, i el mal serà un dia definitivament vençut: certesa de la victòria de Déu a la qual estem associats. L'abundància d'"imatges" successives ens dóna idea de l'amplitud de la contesa: "el parany de l’ocellaire". . . "El flagell de la pesta". . . "La basarda de la nit". . . "La fletxa que vola de dia". . . "La pesta que s’esmuny a la fosca". . . (és el més perillós, que no diu el seu nom, el mal encavalcat; la trampa nocturna). "L’epidèmia que a migdia fa estralls". . . "La desgràcia". . . "Els perills". . . "Lleopards, escurçons, lleons, serpents". . . Aquesta última paraula denomina eminentment el mal.

Tu que vius a recer de l’Altíssim i passes la nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: «Sou la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio. »

Ell et guardarà del parany de l’ocellaire i del flagell de la pesta; t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales; et cobrirà fidelment com un escut.

No et farà por la basarda de la nit ni la fletxa que vola de dia, ni la pesta que s’esmuny a la fosca, o l’epidèmia que a migdia fa estralls.

Ni que en caiguin vora teu un miler o deu mil al teu costat mateix, a tu res no et tocarà.

Només obrint els ulls, veuràs com acaben els injustos. Quan deies: «M’emparo en el Senyor» feies de l’Altíssim el teu refugi.

No et passarà res de mal, ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins;

et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres, trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i serpents.

«Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,

estaré vora d’ell en els perills, el salvaré, i tothom l’estimarà; saciaré el seu desig de llarga vida, i fruirà de la meva salvació. »

DÉU ES CUIDA DE MI La meva vida sencera està sota la vostra protecció, Senyor, i vull recordar-me’n a cada hora i a cada minut, mentre visc la meva vida en la plenitud de la meva activitat i el descans de la vostra cura. De dia i de nit, en la llum i en la foscor, vós esteu al meu costat, Senyor. Necessito aquesta confiança per a enfrontar-me als perills que em sotgen pertot arreu. Aquest món no és lloc segur ni per a l'ànima ni per al cos, i no puc aventurar-me sol en terreny enemic. Vull escoltar una vegada i una altra les paraules que m'asseguren la vostra protecció quan començo un nou dia en llevar-me i quan lliuro el meu cos al somni durant la nit, per sentir-me així segur en el treball i en el descans sota l'afecte de la vostra providència. «No et passarà res de mal, ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins. » Boniques paraules plenes de consol. Bonic pensament d'àngels que vigilen els meus passos perquè no ensopegui en cap pedra. Bonica imatge de la vostra providència que es fa ales i voleteja sobre el meu cap amb missatge de protecció i amor. Gràcies pels vostres àngels, Senyor. Gràcies per la cura que teniu de mi. Gràcies pel vostre amor. I ara vull escoltar dels vostres propis llavis les paraules més belles que he sentit en la meva vida, que em porten el missatge de la vostra providència diària com a signe eficaç de la plenitud de la salvació que s’hi enclou. Digueu-les a poc, Senyor, que les escolto amb el cor obert. «Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m’invoqui, l’escoltaré. »

Déu omnipotent, la nostra confiança consisteix a poder estar amb vós: us heu posat al costat nostre, ens deslliureu i ens escolteu quan us invoquem.