Скачать презентацию 1 Simbologia del Temple de la SAGRADA FAMÍLIA Скачать презентацию 1 Simbologia del Temple de la SAGRADA FAMÍLIA

286435523fc84f91acfacb7af2de83e7.ppt

  • Количество слайдов: 47

1 Simbologia del Temple de la SAGRADA FAMÍLIA Façana del Naixement - Simbologia “L’obra 1 Simbologia del Temple de la SAGRADA FAMÍLIA Façana del Naixement - Simbologia “L’obra de la Sagrada Família és lenta perquè l’Amo d’aquesta obra no te cap mena de pressa. “ Antoni Gaudí 1877 -1926 1

El temple de la Sagrada Família forma part de la història de Barcelona, fins El temple de la Sagrada Família forma part de la història de Barcelona, fins al punt d’esdevenir-ne el símbol que la identifica arreu del món. És també la construcció més coneguda de Gaudí. El 19 de març de 1882, en un terreny situat entre els carrers Mallorca, Marina, Provença i Sardenya, es posava la primera pedra del temple; dintre de la qual, en un forat cilíndric, s’hi va col·locar una ampolla de vidre amb diverses monedes i medalles, juntament amb un pergamí escrit. S’acabava de plantar la llavor d’un símbol universal. Inicialment, l’arquitecte encarregat de les obres fou Francisco de Paula del Villar però al cap d’un any va abandonar el projecte que va ser ofert a un jove i desconegut arquitecte. Antoni Gaudí se’n va fer càrrec a partir de 1883, per no deixar-lo fins la seva mort. Va haver de partir d’una obra ja començada de base gòtica. La cripta ja estava construïda, això va condicionar l’orientació del temple. Les façanes del Naixement i de la Passió que Gaudí hagués volgut que estiguessin orientades a llevant i ponent respectivament, van haver de ser desviades lleugerament. 22

L’obra de Gaudí s'emmarca en el corrent artístic anomenat Modernisme. Els trets característics del L’obra de Gaudí s'emmarca en el corrent artístic anomenat Modernisme. Els trets característics del modernisme son: • exuberància de formes • Ornamentació • Detallisme • preferència de les línies corbes i asimètriques • el dinamisme de les formes • l'ús de motius vegetals. 3

Un temple és pot definir com un reflex del món diví, com el punt Un temple és pot definir com un reflex del món diví, com el punt d’unió entre el cel i la terra, o dit d’una altra manera , la casa de Déu a la terra. En el cas de la Sagrada Família es pot dir que està feta a imatge de la Naturalesa perquè la natura és l’obra de Déu i el temple és un espai sagrat construït pels homes per lloar Déu. Una de les frases més famoses de Gaudí és aquesta: “El gran libro, siempre abierto y que conviene esforzarse en leer es el de la naturaleza; los demás libros han salido de este y tienen además las interpretaciones y los equívocos de los hombres” Per als creients l’art sagrat revela allò que hi ha de diví en la creació. totes les criatures del món sensible condueixen a Déu, són la seva ombra, la imatge del principi de totes les coses. 4

Si mirem la silueta o “skyline” de la Sagrada Família veiem que participa plenament Si mirem la silueta o “skyline” de la Sagrada Família veiem que participa plenament del simbolisme de “temple - muntanya”. En l'origen de la història trobem moltes civilitzacions que veien en la muntanya un lloc estratègic per comunicar i expressar les seves creences en un ésser suprem creador de tot el que existeix. Aquest simbolisme de la muntanya està reforçat amb la idea de posar tres portes per cada façana amb la del mig més elevada. 5

Els dos braços del creuer corresponen a la del Naixement de Jesús orientada al Els dos braços del creuer corresponen a la del Naixement de Jesús orientada al nord i la de la Passió i Mort de Jesús orientada al sud. A la base de la creu llatina es troba la façana principal, la de la Glòria orientada al est. http: //www. sagradafamilia. cat/docs_instit/arquitectura_a. php 6

Aquesta disposició de les façanes no és gratuïta ja que la idea de Jesús Aquesta disposició de les façanes no és gratuïta ja que la idea de Jesús que s’hi explica, segueix el moviment del sol. La façana del Naixement rep els primers raigs solars. La de la Glòria o plenitud de Jesucrist és la façana principal, orientada al migdia. I la de la Passió i la Mort correspon a ponent on el sol finalitza el seu cicle diari. Amb aquesta disposició el moviment diari del sol es correspon amb el cicle vital de Jesucrist al igual que el “sol-deu” de moltes religions pre-cristianes es correspon amb el Déu cristià. 3 7

Façana del naixement 8 Façana del naixement 8

7 columnes 8 camaleons La façana està composta per: tres pòrtics i quatre torres. 7 columnes 8 camaleons La façana està composta per: tres pòrtics i quatre torres. 9 tortugues 11 columna central 12 El bou i la mula 13 Adoració dels pastors Les entrades corresponen respectivament d’esquerra a dreta a 14 Els Reis d’Orient 16 L’Estrella 18 L’Anunciació l’Esperança, la Caritat i la Fe. 20 La Coronació de Maria Són la representació de les virtuts. Entre 17 El Rosari els tres portals, es poden veure dues grans columnes acabades en forma de palma i que es recolzen en tortugues de pedra. 21 El nom de Jesús 22 El Pelicà 23 l’Ou 24 Xiprer i coloms La primera visió de la façana del Naixement és aclaparadora, costa discernir els elements i la multitud de personatges que l’habiten. Pot donar una sensació de confusió i, potser, de caos. Però una vegada superada la primera impressió, en deixar que la vista vagi recorrent les ondulacions i les diferents escenes, es fa evident la lògica de l’estructura de la narració i va emergint allò que Gaudí ens va voler transmetre: els cicles de la vida en constant transformació. 29 Els Sants Innocents 30 La boda de Josep i Maria 31 La Fugida cap a Egipte 37 Presentació de Jesús al Temple. 38 La Puríssima 41 Les fulles de palma 42 La Divina Providència Portal de l’Esperança Portal de la Caritat Portal de la Fe 9 4

El pòrtic del centre, anomenat Pòrtic de la Caritat, expressa –segons Gaudí- la il·lusió El pòrtic del centre, anomenat Pòrtic de la Caritat, expressa –segons Gaudí- la il·lusió i el goig de viure. Té la doble funció de ser l’entrada principal al temple i portal de Betlem en forma de cova. Destaquen escenes com el Naixement, l’Estrella, l’Anunciació i la Coronació de la Verge Maria. Aquest pòrtic acaba en un pinacle en forma de xiprer ple de coloms. Sota el xiprer una família de pelicans i un gran ou. 10

A l’esquerra del portal central es troba el Pòrtic de l’Esperança. Els motius que A l’esquerra del portal central es troba el Pòrtic de l’Esperança. Els motius que hi estan representats, no són precisament optimistes, però possiblement, Gaudí va voler transmetre la idea de la superació de les adversitats amb escenes com la matança dels innocents i la fugida a Egipte 11

A la dreta hi ha el Pòrtic de la Fe on estan representats alguns A la dreta hi ha el Pòrtic de la Fe on estan representats alguns passatges evangèlics i dogmes religiosos que fan referència a aquesta virtut. Destaquen la Visitació, i la Presentació de Jesús al Temple. 12

Els textos Visita d'uns savis MT 1, 18 -25 Naixement de Jesús 18 El Els textos Visita d'uns savis MT 1, 18 -25 Naixement de Jesús 18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: --Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. 22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres» . 24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús. 2 1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven: --On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo. 3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren: --A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: 6 » I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. 7 Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los: --Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo. 9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. 10 L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. 12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí. Fugida a Egipte 13 Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: --Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo. 14 Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte 15 i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill. Matança dels infants de Betlem 16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: 18 A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són. Retorn d'Egipte 19 Després de la mort d'Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, 20 i li digué: --Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui volien matar l'infant. 21 Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel. 22 Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d'anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea 23 i se n'anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè. » 13

LLUC Anunci del naixement de Jesús 26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel LLUC Anunci del naixement de Jesús 26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34 Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge? 35 L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38 Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l'àngel es va retirar. Naixement i circumcisió de Jesús 2 1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. 6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. 8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué: --No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. 13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: 14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. 15 Quan els àngels deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: --Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. 16 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. 21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare. Presentació de l'infant Jesús al temple 22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24 Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins. 25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 26 En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. 27 Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient: 29 --Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. 30 Els meus ulls han vist el Salvador, 31 que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: 32 llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble. 33 El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. 34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: --Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, 35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts. 36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, 37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38 Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. Creixença de Jesús 14

Pòrtic de la caritat 15 Pòrtic de la caritat 15

ESCENA DE L’ANUNCIACIÓ ESTRELLA ÀNGELS ESCENA DEL NAIXEMENT 5 16 ESCENA DE L’ANUNCIACIÓ ESTRELLA ÀNGELS ESCENA DEL NAIXEMENT 5 16

ANUNCIACIÓ. Segons l’Evangeli l’àngel Gabriel va anunciar a Maria que seria la mare del ANUNCIACIÓ. Segons l’Evangeli l’àngel Gabriel va anunciar a Maria que seria la mare del Fill de Déu. Lc 1, 26 -38. Imposar les mans sobre el cap d’una persona és invocar i transmetre sobre aquesta el do de l’Esperit Sant per tal de dur a terme una missió o un treball determinat. És lògic que Gaudí hagi representat l’àngel en aquesta posició. El Rosari és un element comú a moltes tradicions religioses. Té la funció de donar ritme a l’oració. 8 17 El rosari cristià té 50 boletes separades de 10 en 10. Els extrems s’uneixen en una creu.

NAIXEMENT DE JESÚS. Sobresurt la frase escrita en pedra que, segons l’Evangeli, cantaven els NAIXEMENT DE JESÚS. Sobresurt la frase escrita en pedra que, segons l’Evangeli, cantaven els àngels. Mt 1, 18 -25 Gloria in excelsis Deo, et in terra pax hominibus bonae voluntatis. Glòria a Déu en el cel i en la terra pau als homes de bona voluntat 18 6 6

El BOU i la MULA representen el BÉ i el MAL en potència; propis El BOU i la MULA representen el BÉ i el MAL en potència; propis de tota persona que acaba de néixer. En el moment de la mort seran dues persones les que representaran aquest concepte: El lladre bo i el lladre dolent 7 són el BÉ i el MAL ja 19 realitzat.

L’ADORACIÓ DELS PASTORS. El pastor és el símbol del coneixement intuïtiu. Simbolitza l’estat de L’ADORACIÓ DELS PASTORS. El pastor és el símbol del coneixement intuïtiu. Simbolitza l’estat de vigília, la màxima atenció posada en tot el que succeeix. Són els primers en reconèixer el naixement del fill de Déu. 20 Les figures de Gaudí estan relacionades amb la tradició pessebrista catalana. 9

ADORACIÓ DELS REIS MAGS: La tradició segons la qual un rei era negre un ADORACIÓ DELS REIS MAGS: La tradició segons la qual un rei era negre un altre blanc i el tercer ros, indica que va ser el conjunt de la humanitat que va reconèixer Jesús com a Fill de Déu. Mt 2, 1 -12 2 101

Gaspar: Encens. Simbolitza l’adoració divina Baltasar: Mirra. Simbolitza el patiment propi de la condició Gaspar: Encens. Simbolitza l’adoració divina Baltasar: Mirra. Simbolitza el patiment propi de la condició humana Melcior: Or simbolitza el poder dels reis 11 22

L A Déu fet home corona la seva mare, la converteix en una reina. L A Déu fet home corona la seva mare, la converteix en una reina. Josep actua de testimoni C O R O N A C I Ó Gaudí vol destacar la importància de la vida familiar. Reforça l’amor i el reconeixement envers les mares. 1223

24 13 24 13

CARAMELLS DE GEL. Les escenes importants estan emmarcades en coves de caramells de gel. CARAMELLS DE GEL. Les escenes importants estan emmarcades en coves de caramells de gel. L’AIGUA cau del cel i és el principi bàsic de la vida, per tant de la fertilitat. L’aigua gelada és l’aigua en reserva i fa referència a la vida en el cel. 14 25

Els pelicans símbol de l’Eucaristia ÀNGELS: Porten una gerra de vi i un cistell Els pelicans símbol de l’Eucaristia ÀNGELS: Porten una gerra de vi i un cistell de pa (elements de l’Eucaristia) Anagrama de Jesús ÀNGELS. Fan el gest de recollir la sang de Jesucrist representada en els puntets de pedra. ÀNGELS amb l’encens propi de les cerimònies solemnes. 26 15

ANAGRAMA DE JESÚS. Sobre una creu les lletres J H S que signifiquen: JESÚS ANAGRAMA DE JESÚS. Sobre una creu les lletres J H S que signifiquen: JESÚS SALVADOR DE LA HUMANITAT 27 16

28 17 28 17

El PELICÀ és un antic símbol de Jesucrist 18 Om es creia que la El PELICÀ és un antic símbol de Jesucrist 18 Om es creia que la mare s’obria el pit amb el bec fent brollar la sang i els peixos de dintre seu per així alimentar les cries. Segons el cristianisme la sang de Jesucrist a la creu serveix per redimir espiritualment el gènere humà. 29

El XIPRER és un arbre sagrat a moltes cultures; degut a la seva llarga El XIPRER és un arbre sagrat a moltes cultures; degut a la seva llarga vida i al fet que sempre està verd, se l’anomena l’arbre de la vida. També és un símbol de benvinguda i acollida. No és casualitat que s’hi representin coloms buscant o cercant refugi. En la tradició cristiana el colom simbolitza l’Esperit Sant. 19 30

Les columnes 31 Les columnes 31

Tota columna simbolitza el punt d’unió entre el cel i la terra Una d’elles Tota columna simbolitza el punt d’unió entre el cel i la terra Una d’elles està dedicada a san Josep i l’altra a la Verge Maria Situades a l’entrada del Temple representen el llindar o la frontera entre el món profà i el món sagrat. Dues tortugues sostenen les columnes 32 20

LA TORTUGA simbolitza l’Univers, la transformació del cercle en quadrat la qual cosa s’aconsegueix LA TORTUGA simbolitza l’Univers, la transformació del cercle en quadrat la qual cosa s’aconsegueix a partir de la intersecció de tres circumferències. Les 4 potes formen el quadrat que representa tot allò terrenal i la closca té forma de cercle i representa la volta del cel. Són símbol de fortalesa i longevitat. QUADRATURA DEL CERCLE 21 33

Les fulles de palma són símbol de victòria. Les palmes i palmons del diumenge Les fulles de palma són símbol de victòria. Les palmes i palmons del diumenge de Rams anuncien la resurrecció de Jesucrist després de la seva passió, calvari i resurrecció. La imatge d’un sant amb una palma a la mà ens indica que ha estat martiritzat i la palma representa la immortalitat de l’ànima. És una victòria interior sobre el pecat. 22 34

Pòrtic de l’Esperança 35 Pòrtic de l’Esperança 35

ROSES en la cerimònia de la boda entre Maria i Josep Tothom sap que ROSES en la cerimònia de la boda entre Maria i Josep Tothom sap que la rosa és la flor de l’amor. Però també i sobretot és la flor del coneixement intuïtiu, aquell que s’obté a través de l’amor, sense passar per la raó. 3 236

LA FUGIDA A EGIPTE. (Mt 2, 13 -15) Un àngel sense ales guia la LA FUGIDA A EGIPTE. (Mt 2, 13 -15) Un àngel sense ales guia la família des de Betlem en direcció a Egipte fugint del rei Herodes que vol matar el nen. Tota l’escena està envoltada de fauna i flora pròpia del riu Nil: nenúfars, polles d’aigua. . . 37 24

L A M A T A Aquest grup escultòric reflecteix molt bé la crueltat L A M A T A Aquest grup escultòric reflecteix molt bé la crueltat de l’escena: N Ç I A N N D O E C L E S Contrasta la indefensió dels nens i l’actitud de la mare demanant compassió, amb la força del soldat dret que enlaira un nadó per matar-lo. N T S 38 25

LA MATANÇA DELS INNOCENTS: Diu l’Evangeli que el rei Herodes va manar matar els LA MATANÇA DELS INNOCENTS: Diu l’Evangeli que el rei Herodes va manar matar els nens de 0 a 2 anys del poble de Betlem per tal de desfer-se del nen Jesús a qui considerava una amenaça per als seus plans. (Mt 2, 16 -18) 39 26

La Verge de la Immaculada se la representa dreta sobre una bola del món La Verge de la Immaculada se la representa dreta sobre una bola del món al voltant de la qual hi ha una serp. Un peu de la Verge trepitja el cap de la serp. La Teologia cristiana simbolitza així la idea que Maria és la segona Eva amb la diferència que aquesta no va fer cas de la serp sinó que la va dominar. Segons el Cristianisme, a través d’Eva va entrar el pecat al món i a través de Maria va entrar la redempció. LA PROVIDÈNCIA DIVINA LA IMMACULADA LA SERP LLÀNTIA DE TRES LLUMS 27 La llàntia de tres llums representa la Santíssima Trinitat 40

La DIVINA PROVIDÈNCIA està representada per un ull emmarcat en una mà dreta estesa. La DIVINA PROVIDÈNCIA està representada per un ull emmarcat en una mà dreta estesa. L’ULL La MÀ simbolitza la guia o conducció de l’Univers per part de Déu simbolitza el coneixement superior que només Déu pot tenir. Déu tot ho veu i en conseqüència tot ho sap. 41 28

PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE Maria i Josep com totes les famílies jueves havien PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE Maria i Josep com totes les famílies jueves havien de presentar a Déu el seu fill primogènit i oferir un regal. (Lc 2, 22 -38) Les famílies pobres oferien dos coloms i les més riques un anyell o diners. 42 29

30 CAMALEÓ Se’l considera un bon exemple contra l’immobilisme: canvia i transforma allò que 30 CAMALEÓ Se’l considera un bon exemple contra l’immobilisme: canvia i transforma allò que és accessori, aparent i circumstancial però manté allò que és immutable i substancial, és a dir allò que és etern. 43

31 La serp amb la poma a la boca representa el pecat original. Si 31 La serp amb la poma a la boca representa el pecat original. Si l’aspiració de l’ésser humà és elevar-se per damunt de tot allò que és terrenal, la serp representa tot el contrari. 44

Cargols i llangardaixos fan la funció de gàrgoles. En les façanes orientades al mar Cargols i llangardaixos fan la funció de gàrgoles. En les façanes orientades al mar els cargols són marins I en les orientades a l’interior, són terrestres Considerats animals inferiors, Gaudí els col·loca boca avall en direcció a la terra 32 45

FRUITS DEL CAMP DE Tarragona rematen algunes de les columnes exteriors Gaudí vol representar FRUITS DEL CAMP DE Tarragona rematen algunes de les columnes exteriors Gaudí vol representar a través d’elles, els dons de l’Esperit Sant 33 46

Segons la teologia cristiana els dons de l’Esperit Sant són: Pietat Fortalesa Intel·ligència Temor Segons la teologia cristiana els dons de l’Esperit Sant són: Pietat Fortalesa Intel·ligència Temor de Déu Sapiència Consell Ciència de l’Esperit Sant A l’igual que les columnes sostenen l’edifici, aquests dons són la base de la vida espiritual 47 34