004 — EL MODERNISME UNA NOVA VISIÓ AMB

Зарегистрируйтесь, чтобы просмотреть полный документ!

004 - EL MODERNISME UNA NOVA VISIÓ AMB UNA REVISIÓ DEL PASSAT

MODERNISME Concepte. Periodització. • Modernisme a Europa (breu introducció) • El Modernisme a Catalunya. Figures Importants: • Domenech i Montaner. • Puig i Cadafalch. • Gaudí. https: //www. youtube. com/watch? v=fm. Aw 7 w. BXCy 8 arte historia http: //www. youtube. com/watch? v=v. GQPm. R 4 WCa. I&feature=related

DEFINICIÓ • El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. • En el cas Català, va abastar molt més que arquitectura i arts decoratives, va esdevenir quasi una forma de vida. http: //www. youtube. com/watch? v=fm. Aw 7 w. BXCy 8

ELEMENTS IDENTIFICATIUS http: //www. youtube. com/watch? v=EPH 9 CG 2 KZq. Inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural. q. L'ús de la línia corba i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. «línia fuet» . q. Tendència a la estilització dels motius. q. Tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes. q. Actitud tendent a la sensualitat i a la complaença dels sentits. q. Llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic.

MODERNISME Revolució Industrial Exode del Camp a la Ciutat Conflictes Colonial Els “ismes”

SITUACIÓ DEL MODERNISME A CIUTATS D’ EUROPA

PERIODITZACIÓ MODERNISME CATALÀ • Protomodernisme, 1875 – 1888 dos escoles: a) la clàssica b) la Medievalista • Primer Modernisme 1888 – 1906 • El Modernisme Final 1906 – 1917?

MODERNISME ARQUITECTURA q Síntesi de diversos llenguatges q Historicisme: adopta formes i tipologies q Arquitectura del ferro: grans espais diàfans i tancaments de vidre q Naturalisme: extens repertori decoratiu q Exotisme: com a model decoratiu q Art total: arquitectes són com directors d’orquestra q Projecció a l’esfera cívica: polítics i historiadors